Opinió

Sentim-nos orgullosos

“Pesseteros” és la fama que ens han encolomat als catalans. També vull corroborar que, la força d’aquest  procés que estem vivint  rau en la dignitat d’un poble que vol decidir el seu futur i no en la pela.

“Pesseteros” és la fama que ens han encolomat als catalans. També vull corroborar que, la força d’aquest  procés que estem vivint  rau en la dignitat d’un poble que vol decidir el seu futur i no en la pela. Però no és d’això que volia parlar-vos, sinó de la gran gala solidària per recaptar fons per a la investigació de “malalties estranyes” que el dia 4 de març TVE va retransmetre.  Una Telemarató presentat per Isabel Gemio amb la participació de rostres coneguts de l’àmbit de la cultura, l’esport, l’art i la televisió... Amb el lema “Tots som iguals, tots som únics”. La gala és una bona empenta d’esperança per a més de 3 milions de persones que sofreixen alguna de les més de 7.000 malalties estranyes que hi ha en l’actualitat.

Quan vaig llegir la quantitat recaptada em va passar pel cap la Marató catalana, però no hi entraré pas. La comparació seria odiosa, però quan ens diuen que els catalans som uns garrepes (quan aquí hi ha de tot com a tot arreu) em dol. Però no ho dic jo sinó que ho assegura el Consell General d’Economia d’Espanya. Segons ells, en aquest àmbit se’ns presenta un panorama força desolador, per a Catalunya i sobretot per als contribuents. I en canvi a Madrid...

Però deixem “la pela” perquè declaracions com la del ministre Wert (espanyolitzarem els nens catalans) ens indignen o la del ministre d’Hisenda, Montoro, amb les seves balances fiscal trampa, ens preocupen i ens fastiguegen. Ara, la del ministre Margallo que s’ha guanyat l’afegitó de ministre d’Afers Siderals, ens deixa indiferents. Però tot plegat ens fa reflexionar, perquè a part de “pesseteros” el qualificatiu d’orgullosos tampoc ens el traiem de sobre. Però sabeu què penso ? que aquest qualificatiu no em preocupa, no em fa mal, perquè  tenim mols  motius per sentir-nos orgullós dels catalans que tenim amb prestigi mundial en molts camps: esport, art, lletres, ciències, investigació, recerca...

Aquests dies tots ens hem congratulat amb  la descoberta de Joan Massagué, sobre un mecanisme que explica perquè les cèl·lules canceroses del càncer de mama i de pulmó s'estenen al cervell. Si es bloqueja aquest mecanisme, es podria evitar, segons Massagué, gran part de les metàstasis, que són la causa de moltes de les morts per càncer.

I per acabar de sentir-nos orgullós, els 34.000 membres de més de 90 països de l’Associació Americana d’Investigació del Càncer (AACR), la major organització científica del món en oncologia, ha elegit el català Josep Baselga com a nou  president.

Acabarem amb unes paraules del científic Joan Massagué: Tan espectacular com va ser l'emergència científica ho és com el govern central ha descuidat la inversió.

Amb l’escanyament que pateix Catalunya, jo em pregunto: Qui són els “pesseteros” 

Comentaris