No sé si em falten hores, si em falta voluntat o capacitat, segur que una mica de tot, encara que jo sempre hi afegeixo que em sobren anys.
Ja estàvem al mes de desembre quan em vaig lamentar que m’hagués passat per alt el “Dia Internacional de l’Infant” el 20 de novembre. Vaig repetir la meva desídia el passat 4 de gener “Dia internacional de Brailer”. La història d’aquell nen cec inventor del sistema de lectura per a les persones invidents.
Es veu que sóc d’aquells animals que ensopeguen, no dues, sinó tres vegades en la mateixa pedra. Perquè el nostre nét Pau, fa pocs dies, ens va enviar una poesia que havia fet a l’escola per a commemorar “El Dia Escolar de la No Violència i la Paz”.
I repassant efemèrides recents, podríem destacar aquest passat dia 4 “Dia Mundial del càncer”, però d’aquest tema com ja n’hem parlat altres vegades, avui en concret, el vull dedicar al “El dia de les Víctimes de l’Holocaust”. Era el 27 de gener del 1945, una patrulla soviètica topava per casualitat amb el camp d’extermini d’Auschwitz, i alliberava milers de presoners, la majoria malalts, que encara hi quedaven. Els nazis n’havien marxat la setmana abans i només hi quedaven els que no podien caminar.
Un total de seixanta-nou anys després de la ignomínia més sagnant de la història, d’aquell horrorós extermini del poble jueu, el pitjor crim de la humanitat, hem sentit comparacions entre el sobiranisme i el nazisme, insultants per als catalans , però encara més, per a les veritables víctimes del nazisme, que veuen banalitzada la seva tragèdia. A aquests individus tan poc respectuosos, la meva padrina, sabeu què els hi diria?: Agafem sabó i amb un fregall d’alumini, rentem-nos-li la boca.
El que jo vull, és dedicar la poesia d’aquest nen d'11 anys a les Víctimes de l’Holocaust. Ell, que porta Pau en el seu nom i en el seu cor, desitjaria que els seus següents versos, també s’escampessin per a les persones que tenen la llengua bruta.
SOMIO EN UN MÓN…
Somio en un món feliç, Somnio en un món ideal,
on cap guerra existís, on tots els homes siguin tractats igual,
on tothom fóssim amics on no es tingui en compte el color de les seves pells
i no tinguessin lloc els enemics. ni la pobresa de cap d’ells.
Somio en un món sense violència, El món que jo somio,
on la gent lluités sense armes i amb paciència vull que es faci realitat,
i tots confiéssim amb la innocència, perquè seria un món amb igualtat
i que no recorreguéssim a les bombes i si a la ciència. ple de Pau i felicitat.
