El padrí ha explicat tantes vegades la història de l’ou ferrat, que ja ha esdevingut un conte clàssic. Els anys de la creixença la gana fa córrer, principalment en aquells de la post-guerra.
–Padrina, fes-me un ou ferrat ben gros.
Si sortia de dos rovells, al padrí només ni toca va mig, perquè l’altra meitat l’havia de compartir amb un altre marrec.
-Pobra padrina, amb les sis gallines velles del corral, feia miracles...
No continuo el relat perquè el padrí l’estira-i-arronsa tant com vol. I amb tota la raó del món a algú li pot semblar que el que avui escric no és un gran tema per a un article. Però ningú em negarà que els ous ferrats és una menja que entra pels ulls. Un plat fàcil de preparar, econòmic i mengívol.
En aquells temps pocs ous ferrats, ja sabeu l’estretor que es passava. Quan es van acabar aquells anys miserables, voleu la fatalitat que pocs en podíem menjar perquè tenien la mala fama de què no eren bons per a la salut... i ara resulta que s’ha tornat a girar la truita. Aquesta vida és ben punyetera... !
Les males notícies sovintegen tant, que quan en sents una d’agradable en prens bona nota.
Fa un parell d’anys el metge veterinari Joan Cunill, presentava el seu invent "L'elixir d'ou" una combinació de proteïnes extretes de l'embrió d'ou de gallina fecundat. Assegurava haver descobert l'elixir de l'eterna joventut en el rovell de l'ou. No sé com segueix aquell invent, però aturar l’envelliment amb productes miraculosos crec que desperta escepticisme.
Ara, però, gràcies a les recents recerques que s'han fet, -molt fiables- ens asseguren que els sous són un aliment excel·lent per a la salut.
Crec que haurem de buscar el terme mitjà, ni pensar que el rovell d’ou és tan perjudicial, ni que se’n pot menjar a dojo i sobretot,suposo que la manera de cuinar-los també és important, perquè no deu ésser el mateix un ou fregit amb un bon toll d’oli que un ou passat per aigua.
Es considera convenient el consum de 3-4 ous a la setmana.
Tornem a girar la truita, però canviem de gust, ja que sobre el sou, només cal consultar Google. Si ho veia la padrina! El miracle que ella feia amb les sis gallines era insignificant amb el miracle de la tecnologia. Només calia escoltar el passat dia 14 al Dr. Baselga entrevistat per Josep Cuní des de Nova York. Això deia: la medicina cada cop està més a prop de les matemàtiques i la informàtica: “Estem treballant amb l’ordinador més potent d’IBM, Watson.”
Així mateix, ha destacat que “s’hauria de revisar la carrera de medicina” ja que es necessiten metges amb doctorat en computació, ja que cada tumor el personalitzen en el sofisticat món de l’ordinador.
Què més veurem en aquest món tan accelerat?
Millor que la padrina es quedi tranquil·la allà on és.
