Un cop superada la ressaca electoral, i amb els resultats previsibles però sorprenents, la majoria de mortals tenim la mirada en els pactes per a la composició del nou executiu català. Però malgrat el resultat electoral i l'èxit del front sobiranista, Catalunya continua tenint un greu problema social, la manca de feina que ha derivat irrevocablement en l'increment de la pobresa.
I sense anar més lluny al Pla d'Urgell, en aquests moment s'estima que al voltant de 2.000 persones viuen en situació de risc, un escenari força delicat que en un curt termini serà difícil de solucionar.
Està clar que la ciutadania s'ha esforçat majoritàriament en donar confiança a les forces polítiques, amb l'esperança de què puguin prendre mesures per pal·liar la situació el més aviat possible; però, algun dels grups politics ha pensat en alguna proposta?
Irreversiblement, sigui quina sigui la força que dirigeixi els designis del nostre país, no tindrà més remei que complir amb les exigències, de Madrid, en un principi, i en el millor dels casos de Brussel·les o de Berlín. Perquè el dèficit de les administracions s'ha de pagar d'alguna manera i el ingressos són el que són.
En aquesta conjuntura, la pressió impositiva i el retrocés de l'estat del benestar continuaran essent els més afectats. Sí que és veritat que algunes de les forces han presentat propostes que intenten evitar aquesta repercussió social, però a curt termini, aquestes 2.000 persones al Pla d'Urgell i molts milers més a tota Catalunya, necessiten respostes immediates.
I jo em pregunto: d'aquesta racionalitat de la funció pública, de la que tant es parla, i de la qual cadascú l'entén a la seva manera... perquè no s'aplica d'una vegada...? Ahhhhh i quan dic funció pública no em refereixo a mestres, metges... i altres funcionaris dels serveis públic, sinó que em refereixo a directors, subdirectors, assessors, gabinets, departaments i tota aquesta llarga llista de privilegiats que la política ha premiat i que paguen els ciutadans.
Una racionalitat la qual començaria per equiparar els sous del càrrecs polítics als dels mercat de treball actual, i demostrar així que entenen la situació dels ciutadans. Podríem continuar racionalitzant càrrecs i administracions, evitant duplicitats i buscant funcionalitat en Ajuntaments i Consells Comarcals els quals haurien de ser el centre de la gestió pública, pròxima i àgil.
Penso, i no sóc economista, que si els càrrecs polítics racionalitzessin els seus sous, es prescindís d'administracions intermèdies, departaments, càrrecs de confiança... serien frioleres de milions que es podrien aplicar als serveis bàsics i socials. I no caldria fer tants equilibris amb les finances...
No disposo de xifres, tan sols el desig d'un català, que està fent autèntics malabarismes per sobreviure al tsunami econòmic, i que demana als politics als que va traslladar la seva confiança el diumenge 25-N, una lleugera corresponsabilitat, un petit gest que demostri que realment el seu interès és treballar pel seu país i pels seus ciutadans.
