Opinió

21 de desembre de 2012

  Crec que no he de convèncer a ningú, de què la situació financera ha estat el detonant que ha incitat a molts sectors de la societat a fer una reflexió sobre la necessitat d'un canvi profund de les estructures bàsiques de convivència.

Crec que no he de convèncer a ningú, de què la situació financera ha estat el detonant que ha incitat a molts sectors de la societat a fer una reflexió sobre la necessitat d'un canvi profund de les estructures bàsiques de convivència.

El capitalisme ha estat una doctrina que tots hem acceptat amb el convenciment de què el consum i el materialisme ens feia més feliços, però en realitat, la felicitat la traslladaven a les grans corporacions que es fregaven les mans comprovant com desapareixien de forma compulsiva els productes de les grans superfícies. Quina felicitat comprovar que els missatges publicitaris despertaven passions per l'estètica, la longevitat o la facilitat d'accedir als productes de luxe.

I en aquest carro d'opulència i felicitat virtual hi hem pujat tots sense miraments,  deixant de banda els principis bàsics de la convivència i la comunicació entre iguals. Ha estat una recreació de l'estat del benestar basat en l'endeutament i en la màxima  “dia que passa,  any empeny”,  des del que ha proliferat una classe social penjada d'un fil.

Una nova posició social que ha fet oblidar valors com l'amistat, la senzillesa, la gratitud, la família, o la generositat, per posar algun exemple. Els hem substituït  per la intransigència, la descortesia, l'egoisme o l'orgull. I ara que la matèria primera que alimentava aquest escenari virtual  -el capital- ha desaparegut,  molts es donen compte de què la vida és molt més senzilla.

Han estat els entorns de la modèstia els que han prevalgut, i els que a l'hora de la veritat estan donant suport als que s'han vist afectats per ferotges mercats financers que han fet trontollar l'estructura social. Això ha demostrat que la condició humana no pot renunciar als valors fonamentals que l'hi donen sentit i els cicles socials sempre tendeixen a retornar als orígens per començar una nova fase d'evolució.

Estem immersos en aquest canvi, una circumstància que ja van pronosticar els Maies, i ens ho podem creure o no, però fixeu-vos en tot el que està succeint:  revolucions, canvis climàtics, mediambientals i socials;  el que podríem considerar  un impàs,  no pas catastrofista sinó racional, d'una transició cap a la nova civilització. 

“Segons el Calendari  de compte llarg Maia,  el 21 de desembre de 2012 serà el fi de la civilització humana. Els éssers humans entraran en una nova civilització, la qual no tindrà cap relació amb el present. La gent Maia no va mencionar la causa. Una cosa és clara: l’últim dia no significarà l’arribada de cap calamitat; en lloc d’això, implicarà  una completa nova consciència còsmica i una transició espiritual cap a una nova civilització”.

PER AMPLIAR


Comentaris