Estem en un moment de tanta informació que més que informar el que es produeix és crear més dubtes.
Les realitats són molt més visibles del que quelcom pensem, encara que molts de nosaltres girem la cara per no veure allò que pugui ferir a les nostres ninetes. La insensibilitat té la batalla guanyada.
Si no reaccionem a temps, tot allò que ens ha costat tant construir se'ns anirà en orris.
La societat en la que estem submergits s'ha tornat freda i insolidària, fa olor a rònega
i cauen els valors com les fulles cauen dels arbres.
La crisis que estem patint no és econòmica, en sí mateixa, es tan sols la conseqüència d'una crisis personal. La crisi de la paraula, la manca de valors, com a ser humans, aquests valors són la verdadera crisis, més preocupant, la que ens condueix a no tenir cap tipus de pudor a l’hora de ser deshonestos, d'aconseguir a qualsevol preu el que a uns quants els interessa. Aquests comportaments fan que sigui un procés nefast per a tota la resta de la societat.
Superarem, em pregunto, aquestes mancances? Com podem ser servents de les injustícies que esdevenen dia a dia? No, no podem ser-ne esclaus, hem de reaccionar i canviar postures que ens produeixen forts dolors d'esquena i no ens deixen descansar com cal, ara que dubto molt que als que hem refereixo tinguin consciència d'aquest malestar.
Segur que en tenen un altra percepció, i per tant de mal d'esquena poca.
El que veritablement és preocupant és que no hi ha cap composició política interessada en desfer aquests comportaments, aquesta falta de rigor a l’hora de governar un poble que diuen sentir-lo seu.
Ja no ens poden enganyar amb paraules ben estructurades, pensades i agonitzades. Calen fets demostrables, posar-los a la pràctica sense demagògies obsoletes i intolerants. el poble no es mereix que el tractin com si hagués caigut de la parra? No, home, no! S’ha de ser més seriós i respectuós a l’hora de gestionar el que és de tots.
El veritable problema és el del carrer. Sí, aquest que tant molesta i que es vol amagar construint immobles socials per a tornar-los-hi a gent que es troben en una greu precarietat. Sí, és veritat que això no està malament, però hem pregunto si n'hi a prou. Dons la resposta és no. Senzillament no n'hi ha prou. La verdadera fórmula és tenir consciència social que hauria de néixer des del més baix fins al més alt, però això és com somiar truites... però tampoc no ens cansarem mai de recordar-ho i de lluitar, de sortir al carrer i aixecar la veu per fer-nos sentir, per tal que les coses canviïn i la gran majoria de persones que formem part d'aquest planeta tinguem consciència que calen canvis i que les polítiques que hem tingut fins ara no han funcionat i per tant cal donar-los-hi el tomb cap a un altre caire.
Per anant acabant, sols em resta dir que està a les nostres mans buscar fórmules que ens portin a un desenvolupament més humà i no tan desigual.
