06.10.2022 |

Cabrer, Gotim, Bagot

  Amb el primer mot del títol més o menys em situo, en canvi amb gotim i bagot em descol·loco. Són dues paraules que em sonaven a xinès, vull dir que les tenia perdudes al diccionari, com tantes i tantes altres... Quina catalana que sóc ! I desprès predico que sóc una fan de la nostra llengua. En canvi, hi ha un iaio molt eixerit que diu: des de que m’he jubilat tinc un ofici molt interessant.
Cabrer, Gotim, Bagot

Amb el primer mot del títol més o menys em situo, en canvi amb gotim i bagot em descol·loco. Són dues paraules que em sonaven a xinès, vull dir que les tenia perdudes al diccionari, com tantes i tantes altres... Quina catalana que sóc ! I desprès predico que sóc una fan de la nostra llengua.

En canvi, hi ha un iaio molt eixerit que diu: des de que m’he jubilat tinc un ofici molt interessant. Cada matí em dedico a la “bolsa”.

Amb castellanisme inclòs s’entén el seu acudit. Però el que em va impressionar era quan m’explicava que aquell matí, la “bolsa” de la compra l’havia proveït amb una botella de gotim bru. Jo no sabia que era el gotim i ell també em parlava d’un bagot. Sí dona, sí, em repetia: Al temps de collir ametlles, fèiem un bon berenar, amb una arengada i un bagot de raïm de la vinya.

I el gotim bru m’ha portat al Castell del Remei. La primera referència a un celler és del 1780. Els cellers actuals daten de finals del segle XIX. Estan formats per 6 naus adossades que ocupen una superfície de5.500 m2, amb una estructura de ferro forjat i construïdes sobre murs de pedra.  Segur que en aquell lloc, la dita “els vins dolents amb el temps agregen i els bons milloren”, s’acompleix amb escreix. La finca de propietat vinculada a la família Girona,  l'any 1982 fou adquirida per la família Cusiné de Mollerussa.

Ara no sé com ho celebren però als anys de la meva infantesa, l’aplec dela Vergedel Remei, el segon diumenge d’octubre era un dia esperat amb candeletes. Aquella excursió en tartana, des de primera hora del matí, fins a l’última de la tarda era memorable: anar a  cantar els goigs ala Marede Déu, fer un bon dinar, tirar pa a les oques a la gran bassa, ballar sardanes... Per les nostres contrades era una trobada anual molt sonada. Als qui en repiquem tants, en guardem vells i bells records. El Castell del Remei continua essent encara lloc de trobada per als habitants de tota la plana. Tot un símbol. Qui no hi ha anat a fer la mona, o a celebrar el bateig, comunió o casament d'algun familiar?

Tampoc podem obviar la  rellevant tasca que desenvolupen els franciscans dela Creu Blanca, a la residència per a discapacitats que hi ha al Castell del Remei. Tots els elogis. Podria ser un bon tema per a un altre dia.

Volia acabar amb els goigs dela Marededéudel Remei, però serà millor que ho faci amb una pregària, adaptació dela Marina Rossell.És més coneguda, i personalment quan la sento cantar ala Magda, una amiga de Castellnou, m’emociona. Ella podria rivalitzar amb la dolçor dels àngels i a la vegada  competir amb una bona soprano, pel seu cant agut i penetrant. Aquests elogis els faig extensibles a una altra veu més jove, molt estimada, la dela Lurdes.Quanell refila també ens emociona.  

Déu vos salve, oh Maria,/ Immaculada,/ Verge santa del Remei./ Gireu vostres ulls, Regina,/ apiadada,/ sobre la Plana d’Urgell.

Cabrer, Gotim, Bagot
comentaris