Els romans no usaven calçotets. Qualsevol que hagi vist una pel·lícula de romans podrà tenir la idea de Roma que sempre és estiu, Les dones, especialment, si són boniques, van vestides amb túniques transparents i, sinó amb els pits a l'aire, com a moltes vegades es presenten, així, sense sostenidors ni roba interior de cap classe i els homes amb lleugeres túniques, molt especial els musculosos i de bon semblar.
La realitat és molt diferent. A Roma, a l'hivern, fa fred, plou, i la gent va abrigada. És que ha canviat el temps des de l'època del cèsars fins avui? No, la qual cosa succeeix és que és més bonic presentar un bon espectacle al públic que cenyir-se a la realitat històrica. En conquistar els pobles bàrbars, els romans es van adonar que allò que avui diem pantalons, era una peça còmoda i útil i es van ser adoptada, encara que amb lentitud. Eren blancs com els calçotets dels nostres avis, alguns arribaven fins al genoll, unes altres fins al turmell, i fins a tal punt es van fer populars. Les calces es van usar durant gairebé l'edat mitjana, però al segle XIV, ja solament les empraven les gents de poble, doncs els nobles les havien substituït per les calces o calçons que dit de pas es confonien, de vegades, amb les pròpies calces. Les dones també les usaven tapades per les faldilles, és clar, que de vegades eren d'un color per a una cama i d'un altre per a l'altra, es van començar a denominar per això (mitjanes calces) d'on ve el nom actual de mitges.
Hi havia diferència entre la ampul·lositat dels calçons francesos i la severitat de les calces espanyoles. Les bragues, i després les calces, portaven un suplement que cobria les parts “pudents” dels homes i que es va anomenar bragueta, de vegades aquesta era aparatosa, la bragueta amb botons, tal com es porta ara – quan no estan substituïts per cremallera- es va començar a usar al segle XVIII i la novetat va provocar certa revolada per considerar-la immoral. Va haver d'intervenirla Inquisició, però sense conseqüències.
