A una setmana vista de la manifestació de l'11-S, i després de tota la febrada, de declaracions i de valoracions en tots els àmbits, nacionals i estatals, vull expressar el punt de vista des del territori.
Però la malaurada notícia del traspàs de la Carme Capell, aquest cap de setmana, m'obliga a dedicar-li un mots, que indiscutiblement han d'anar lligats també al mestre Pepito Isanda, el seu company de camí, de vida i d'experiències.
Diuen que al costat d'un gran home sempre hi ha una gran dona, i aquesta frase crec que no té discussió en el cas del Pepito i de la Carme, dos elements dins de l'univers cultural que han fet possible catalitzar projectes i il·lusions, al mateix temps que han estat capaços de transmetre valors a moltes generacions.
I continuo parlant en plural, perquè per tots aquells que varem gaudir de la seva amistat, sabem sobradament que al llarg de 64 anys han estat l'un per l'altre, la rauxa i la inquietud del Pepito es compaginava amb l'alegria i felicitat que transmetia la Carme.
Han compartit una vida fonamentada sobre els pilars dels valors de la família, de l'estima al seu país, de les llibertats, a través de la divulgació de la cultura, l'art, i les tradicions. Essent la sardana l'eina amb la qual han recorregut tots els racons de Catalunya, utilitzant-la com a símbol d'identitat nacional.
La personalitat de la Carme ha deixat empremta en moltes generacions de mollerussencs, la cuina al col·legi La Salle, els estius als campaments escoltes a Sant Martí de Sesgaioles, i en moltes de les activitats de l'Agrupament. I com no, sempre al costat del Pepito en la seva incansable recerca del llocs més emblemàtics dels territori que recollien els pinzells i la ploma de tinta.
Que aquesta constant lluita, pels valors i la divulgació de la identitat nacional, serveixi d'exemple per les properes generacions que han de definir el futur del nostre país, amb honestedat, senzillesa, i fomentant la convivència, amb els estris que més ens identifiquen com a poble.
Des d’ aquesta modesta tribuna m'atreveixo a utilitzar les paraules del bon amic Pepito, que fins i tot en aquest moment difícil de la vida no ha volgut deixar d'utilitzar el símbol que ha unit a la parella tota una vida :
El dia que per maduresa un dels dos faltés, es podrà trencar el cercle de la rotllana, però l'amor nascut amb ses notes, no morirà mentre tinguem la sardana.
