Opinió

El gust de ser mare

  D’aquest tema dela Mareen vaig fer una pinzellada en un altre article, però,  em va quedar tanta recança... ! Així que avui hi insistiré. El títol de l’article l’he manllevat a l’escriptora Sílvia Soler, del seu llibre: “El gust de ser Mare”. Aquest és un llibre tendre i allunyat dels tòpics.

D’aquest tema dela Mareen vaig fer una pinzellada en un altre article, però,  em va quedar tanta recança... ! Així que avui hi insistiré. El títol de l’article l’he manllevat a l’escriptora Sílvia Soler, del seu llibre: “El gust de ser Mare”. Aquest és un llibre tendre i allunyat dels tòpics.

N’he subratllat el següent fragment: “Ser mare és una experiència que proporciona diàriament petits plaers que s’amunteguen, moments que ratllen la felicitat. La maternitat té tots els gustos: dolç, amarg, àcid, salat, agredolç o picant”

Un altre llibre molt interessant és “Temps d’una espera” de l’escriptora mallorquina Carme Riera. En ell ens diu que el primer amor no és el de l’adolescència, aquell descobriment enlluernador de la passió. El primer amor, el fervor absolut, no poder restar l’un sense l’altre, és la criatura per la seva mare, i el de la mare per la criatura. Aquest és el primer amor, els altres són imitació d’aquest estat. Fins i tot sembla que és la necessitat de tendresa maternal la que ens porta a la recerca d’una parella estable.

Per a moltes dones la vida ha començat a ésser feliç, i completa quan han pogut ser mares. Altres han sofert per voler compaginar la maternitat amb qualsevol activitat artística o professional. En alguns casos, el dilema ha estat devastador. En el món de la literatura per exemple,la MercèRodoredava renunciar a la faceta de mare per poder escriure. La guerra civil espanyola va provocar un daltabaix a les vides de tothom, també ala Rodoreda.Ellava marxar a l’exili i va deixar el seu únic fill a Barcelona. No sé si el gust de ser mare dela Mercèva ser agredolç, amarg o picant o...

Hi ha un virus encomanadís entre les mares i pares de criatures. Cantem les excel·lències dels nostres petitons amb la boca plena, talment com si fossin únics. Ho fem amb tal convenciment com si no n’hi hagués un altre a la capa de la terra tan eixerit, tan espavilat o tan guapo com el nostre. (Ens consola pensar que aquest virus és un mal de tots).

És digna d’ésser assenyalada,la Meritxell Feliu, una mare coratge. Aquest dies tots l’hem pogut admirar per la seva valentia i esperança, al decidir tirar endavant el seu embaràs, tot hi saben la malformació que li van detectar a la primera ecografia.

A mi em sembla un miracle de la ciència que les dues petitonesla Núriaila Martahagin superat amb èxit una intervenció de quasi set hores. Cirurgians pediàtrics i plàstics, anestesistes, radiòlegs, infermeres i auxiliars... En l’operació diu que hi va intervenir de vint-i-cinc a trenta professionals. Gràcies a ells, les dues siameses que van néixer juntes per l’abdomen, ara poden fer una vida  independent i normal. Segur que aquesta mare soltera ha experimentat tots els gustos de ser Mare, la qual cosa, encara la fa més, una gran dona i una persona excepcional.

Comentaris