Opinió

El seny del 25-N

  La transició nacional catalana ja no té aturador, el president Mas anunciava aquest dimarts la convocatòria de comicis pel 25 de novembre, amb la tranquil·litat del deure d'un cap d'Estat, i amb la responsabilitat de recollir el desig expressat l'Onze de Setembre als carrers de Barcelona.

La transició nacional catalana ja no té aturador, el president Mas anunciava aquest dimarts la convocatòria de comicis pel 25 de novembre, amb la tranquil·litat del deure d'un cap d'Estat, i amb la responsabilitat de recollir el desig expressat l'Onze de Setembre als carrers de Barcelona.

Però ara comença una contesa, no tan sols contra l'Estat al que de moment pertanyem, sinó també contra els propis agents interns del país, grups polítics, sector empresarial i ciutadans que no creuen en la viabilitat del projecte sobiranista.

En un estat de dret, tots els ideals són legítims, però quan el que està en joc és el futur de a l'entorn de set milions de ciutadans, no es poden prendre decisions a la lleugera i hem de tenir tots plegats la ment serena, per decidir el que més convé al país.

L'escenari actual pot provocar dubtes, incertesa, preocupació... que no es poden traslladar a l'àmbit personal, perquè es tracta de la transició d'un país del que tots hi formen part i l'interès ha de ser general. No es pot continuar especulant amb rèdits electorals, amb quotes de poder polític i amb beneficis personals.

S'ha de fomentar aquesta il·lusió, que tan popular ha fet el president Mas, la de ser un nou país d'Europa, emprenedor, productiu, capaç de fer front a les dificultats, amb treball i esforç. Un país que deixi de banda la dependència del subvencionalisme, que fomenti el seu creixement intern a partir de recursos propis, que pensi en mercats internacionals, que consolidi els pilars de l'educació, de la sanitat i del benestar social.

Hem de projectar un país en el que els joves siguin capaços d'aportar els seus coneixements al teixit productiu, que siguin emprenedors, que deixin de pensar en la funció pública com a única sortida professional, que s'il·lusionin pel simple fet de ser catalans.

Però per aconseguir aquests objectius tots hem d'empènyer en el mateix sentit, per aconseguir una transició assossegada, sense crispació ni enfrontaments. No podem caure en el parany de respondre a les agressions amb odi, hem de mantenir la calma i ignorar les interferències que intentaran avortar aquest desig majoritari del poble català.

Per tot plegat hem d'afrontar aquest procés amb SENY, evitant els errors del passat, dissenyant estructures d'estat racionals, i transformant la política en una vocació real de servei al ciutadà.

Espero que els politics no ens defraudin, perquè difícilment es repetirà aquesta oportunitat, desitjo que hi posin SENY i actuïn en clau de país, responent a la confiança dipositada pels catalans i en resposta al clam unitari de l'11-S.

Comentaris