És clar que la frase va ser encunyada abans de la invenció del telèfon. No obstant això, encara que els pares coneixen perfectament el cost de l'aparell, la factura resulta absolutament indiferent als seus plançons. Els encantaria concedir als seus fills la total llibertat d'expressió...sempre que la companyia de telèfons es marqués un tant.
En arribar a l'adolescència, el telèfon ja és el principal mitjà de comunicació humà. Els joves són capaços de parlar des de trenta minuts - per un telèfon avariat- fins a dues hores (amb l'orella suada) amb un amic que ni tan sols els cau bé, per lamentar-se que els seus pares no els permeten expressar-se.
La postura habitual de l'adolescent en parlar per telèfon és tombat en el sòl amb els peus recolzats en una cadira o paret; També és tirat en el llit de través i amb el cap penjant cap a fora, com si fos víctima d'un assassinat. Se sap d'una noia, donada per desapareguda pels seus pares, que va ser trobada sota el seu llit fent una trucada “normal”.
El telèfon és també l'instrument essencial per als joves enamorats, els pares saben quan és “ell”, pel canvi sobtat del to de veu d'ella que deixa de ser “sòlida” i es converteix en una dolça cantarella dela Julietade Verona. Cada síl·laba cau amb la suavitat d'un pètal de rosa:
- Espera un minut, els meus pares estan escoltant- penjant el telèfon.
Es tornen a trucar i cauen mes pètals -cadascun dels quals val diners- fins que per fi penja… però no per molt temps:
- Hola, sóc jo una altra vegada- murmura ella quan torna a trucar.
- Em vaig oblidar d’acomiadar-me.
Fa alguns anys era creença estesa que per trencar en dues una guia telefònica s’havia de ser un home molt fort. Avui en dia qualsevol pare d'adolescent pot fer-ho sense dificultat, sobretot després d'un dia sencer d'intentar parlar per telèfon en la seva pròpia casa, sempre comunicant...sense aconseguir-ho.
Certa adolescent va rebre un dia un telegrama del seu pare que li pregava que deixés lliure el telèfon, doncs li urgia parlar amb la seva mare, i després va descobrir una forma més senzilla d'aconseguir parlar amb casa seva. Oferir a la seva filla el seu propi telèfon:
- Recorcholis, papa! El meu propi telèfon, em fa sentir veritablement adulta.
I el pare li va dir:
-Et donaré també la teva pròpia factura - valgui a dir que el tracte no es va concretar.
Només faltaria!
