Fa uns dies vaig veure al programa de l’Alfons Arús a 8tv la Mònica Planas, crítica de televisió del diari Ara tot comentant perplexa l’alt índex d’audiència que té la sèrie dels dilluns a TV3 Gran Nord. La veritat és que acostumo a estar d’acord amb les crítiques de la Mònica Planas i m’agraden els seus comentaris. Poso com a exemple el seu criteri però la veritat és que aquesta ha esta l’opinió generalitzada de totes les Patums de la crítca telivisiva.
Ara he de començar dient que a mi “Gran Nord” m’agrada i m’agrada per moltes coses, no és una sèrie esquema i patró folletí, vaja no és manufacturat estil “Benet i Jornet” i això és d’agrair. M’explicaré, la sèrie no comença amb el personatge protagonista sortint de la presó amb tot un passat tèrbol i enganxat a qualsevol drogaddicció, no ha començat amb adulteris a tort i a dret, amb màfies de barri, amb famílies desestruturades, ni famílies benestants que de cop i volta els surt un fill maricón cosa que provoca un terratrèmol en una tassa de cafè.
Gran nord, jo l’etenc com un conte on al principi hi ha una narradora que diu una cosa com allò de “Vet aquí que una vegada…” passa una història en un poblet del pirineu lleidatà amb una clara i no amagada inspiració amb Astèrix i quan s’acaba el capítol surt la narradora i diu també una cosa semblant a allò de “Vet aquí un gat i vet aquí un gos i aquest conte ja s’ha fos…”
Que de moment els guions no acaben de ser rodons, també hi estic d’acord; però el del dilluns passat (21.05.12) amb tots els personatges presentats i ja saben tots com funciona aquell curiós poble ja va començar a millorar. La història del tonto del poble (Cisquet) i la llei políticament correcta i l’assitenta social i la conversa del mosso (Roger Coma) amb la desubicada mossa (Aina Clotet) sobre qui decideix qui és tonto i d’ells dos si ho és més ell que ella, és un gran conversa.
Recordo que al principi del “Sota terra” també les Patums del gremi van córrer a criticar-lo (segurament perquè no havíen tingut la idea ells). Donem ara temps al temps i deixem que rodi la roda. Donem-nos l’oportunitat d’escoltar i veure cada dilluns aquesta rondalla que passa en un poble imaginari del nostre Pirineu que és el Gran Nord.
