Està a l'ordre del dia, tot l'enrenou del cas Pallerols que ha demostrat la trama de finançament fraudulent d'Unió Democràtica a través de centres de formació. Després de vint anys de procés, finalment tot s'ha resolt amb el que anomenen en termes jurídics un pacte de conformitat, o sigui que els inculpats reconeixen la falta, tornaran els diners i aquí pau i després glòria... Voleu dir que no ens aixequen la camisa?
Els condemnats tornaran els 388.000 euros, i Unió es responsabilitzarà subsidiàriament de 200.000 d'aquest euros, i que bons i honestos que som!
I els ciudatans hem de ser un cop més benèvols amb les persones que ens representen, aquells que han de vetllar pels nostres interessos i per la transparència del sistema, sense indignar-nos i en el nom de la mare pàtria, com diríem de Fraga en avall.
Ja està demostrat que no cal creuar la franja per trobar corrupteles, per comprovar que la política i el poder, fa créixer la cobdícia, sempre en detriment dels més febles, als que després ens demanen sacrifici i esforç. Personatges que es permeten un tren de vida... insultant - tot just encara en l'actual moment crític que viu la societat - i gràcies a la classe treballadora, als autònoms, als empresaris, que paguen religiosament els seus impostos.
I no dimiteix ni Déu... perdó per l'expressió, però hom ja no sap que pensar ni que escriure per veure si els catalans podem desempolsar d'una vegada la falç, perquè entre el país veí i el nostre propi, ens estan collant a base de bé, i el sistema és cada cop més insostenible, una realitat palpable que veig dia a dia al meu voltant.
Jo crec que, ni jo ni vosaltres estimats lectors, seriem capaços d'imaginar tots els diners que s'han desviat a butxaques cobdicioses i altres afers interessats, aquest mateix del Pallerols, Millets, Matas, Urdangarin, Bankia, Rodrigo Rato, en la Sanitat Catalana, en l'urbanisme... i de les que no en tenim coneixement. Creieu que no es podria haver evitat moltes de les retallades que ara s'apliquen a l'estat del benestar en el nom de la CRISI, fiscalitzant acuradament la gestió de l'administració pública?
Hem de desempolsar la falç... repeteixo, s'ha de treure la rauxa i dir les coses pel seu nom, no podem continuar suportant aquesta pressió sempre sobre els mateixos, perquè Catalunya no avançarà, s'han de reclamar responsabilitats, s'ha de saber deixar la política quan toca, i no s'ha de fer de la política una manera de viure, la política ha de ser una manera de servir i treballar pel poble i amb el poble.
Jo espero que la declaració de sobirania, la tasca del tàndem Mas- Junqueres, no es quedi en un pacte d'intencions, vull poder confiar en els meus dirigents, vull que Catalunya sigui un país seriós, pròsper amb una bona projecció internacional, i de moment això encara em queda mol lluny, amb alguns dels patrons que comanden aquest vaixell.
