Opinió

Ja tenim dos pous

  És obvi que un pou és font de vida i que tots tenen la seva història més o menys amagada en la seva profunditat.

És obvi que un pou és font de vida i que tots tenen la seva història més o menys amagada en la seva profunditat. Començant pel dela Bíblia, en l’evangeli de sant Joan, on Jesús demana aigua a una samaritana, fins l’anècdota que cadascú de nosaltres recordem d’algun pou més o menys proper, sense oblidar unes vint-i-cinc enumeracions que en fa el diccionari, des del pou artesià fins a un pou de petroli... Potser també podríem subratllar el pou de glaç, què ara està de moda restaurar. Deixem ja tota aquesta tirallonga. Com deia, en tenim dos a la nostra comarca, dos pous de cultura, tradició i festa popular.La Festadel Pou Bo, a Torregrossa, atreu a milers de persones en tres dies de celebració, un esdeveniment que compagina mostra d'artesania i productes de proximitat amb la tradició popular i recuperació de la memòria històrica del municipi.

El segon pou a Poal. El municipi continua consolidant el teixit associatiu amb els joves del poble. El Pou de fang ha estat la primera de les activitats que han organitzat,  un acte que es va incloure dins de la programació de la Festa Major, i que ha estat un èxit de participants i de públic. I ara centrem-nos en l’inventari que realitza el Centre de Recerques del Pla d’Urgell Mascançà. Aquest treball abasta les 18 poblacions de la comarca i els dotze mesos de l’any, i pretén ser un retrat festiu actual del Pla d’Urgell, amb totes les festes assenyalades del calendari. El retrat ens permetrà conèixer de primera mà totes les festes que s’han celebrat al 2012. Els resultats s’enviaran al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. El treball, que també s’està realitzant en altres punts del país, servirà per a l’elaboració del Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya en un futur, la revisió del qual és una assignatura pendent des de fa temps per a les institucions competents, i s’espera que comenci a resoldre’s amb el treball previ de recollida i inventari de les festes contemporànies d’arreu de Catalunya.

 I com a resum del tema hem de destacar ADIFOLK, Associació per a la Difusió del Folklore, nom adoptat el 1992 per a les Jornades Internacionals Folklòriques de Catalunya. L’entitat sense ànim de lucre, declarada d'utilitat pública, té com a objectiu fonamental potenciar i dinamitzar el folklore i la cultura popular catalanes i, alhora, potenciar l'intercanvi cultural amb altres cultures d'arreu del món. Aquest esdeveniment se celebra cada any en una ciutat diferent: l’edició del 2010 se celebrà a Cracòvia; el 2011 a Grenoble; i el 2012 ha tingut lloc els dies 3, 4 i 5 d'agost a Budapest. També hem de subratllar que aquest any el president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, ha destacat els vincles entre Catalunya i Hongria en el XXV Aplec Internacional de Budapest a l’Associació per a la Difusió del Folklore.

I com a colofó acabarem amb la bona notícia que ens ha arribat aquesta setmana. Viquipèdia ja disposa de 200 imatges de monuments catalogats de la nostra comarca, gràcies al Centre de Recerques del Pla d’Urgell. Certament amb la nostra cultura donarem a conèixer al món el nostre desig de llibertat.

Comentaris