Opinió

L'Edat Daurada

  Ara es viu millor que abans. Aquest és el període més brillant de l'espècie humana. Aquests mantres es repeteixen avui en dia sense parar entre els autodenominats optimistes racionals. Proclamen que s'ha allargat l'esperança de vida i que se n'ha millorat exponencialment la qualitat, que s'han eradicat terribles malalties, així com la fam, i que les guerres són coses del passat.

Ara es viu millor que abans. Aquest és el període més brillant de l'espècie humana. Aquests mantres es repeteixen avui en dia sense parar entre els autodenominats optimistes racionals. Proclamen que s'ha allargat l'esperança de vida i que se n'ha millorat exponencialment la qualitat, que s'han eradicat terribles malalties, així com la fam, i que les guerres són coses del passat.

La taxa global d'alfabetització ha augmentat increïblement des de l'època industrial! La verola va ser eliminada i la pòlio segueix els seus passos. La SIDA és una malaltia crònica i ja no resulta mortal. La pesta porcina i la ràbia ja no han de preocupar als nostres animals. L'optimització dels cultius ha sofert grans avenços i, en conseqüència, la producció de l'aliment ha augmentat fins a fer possibles malalties que abans tan sols sofrien reis i bisbes, com l'obesitat i les artèries saturades en grassa. L'aire és net, l'aigua potable, el menjar deliciós i el transport ràpid, còmode i segur. Tenim vacances pagades, "playstations", mòbil d'última generació, internet a 500 metges i una llibertat personal i d'expressió mai abans vista en cap altra societat. Per descomptat, estem parlant del Primer Món, aquells països situats en l'hemisferi nord que s'autodenominen Civilització Occidental. Blancs, Cristians, Demòcrates i Capitalistes.

Però, si situem la nostra mirada per sota del paral·lel 30, la cosa no pinta tant bé. L'alfabetització segueix sent un problema crònic, la simple gastroenteritis segueix sent mortal i la SIDA prossegueix amb la seva sanguinolenta matança. La fam és la malaltia estrella i les panxes tan sols es veuen en aquells a punt de morir. L'aire és net, l'aigua mortal, l'aliment escàs i el transport tosc, incòmode i perillós. L'incessant i esgotador treball, dirigit a produir a preus ridículs les matèries primeres que consumim els de dalt, flirteja --si no hi entra de ple- en la definició d'esclavatge. Allí, internet són els avis --si és que encara viuen- i la pau no és més que una fràgil utopia trencada per constants erupcions de violència. Violència produïda per les nostres mines de Coltan, pels nostres diamants de sang, per la nostra arbitrària divisió del seu territori i pels seus dictadors de conveniència, ara aliats i demà abominables tirans. Tots ells, factors que han impedit i impedeixen el seu desenvolupament social, cultural i econòmic. Per què, de prosperar, els molt salvatges ens vendrien el menjar, els productes que consumim a preu de mercat, cosa que les nostres butxaques no podrien sostenir. Per què, de prosperar i arribar a menjar quatre cops al dia, consumir al nostre nivell i viure el somni americà, no quedaria planeta en dos telediaris.

El període més brillant de la història de la humanitat? Per a qui? Fins quan? La humanitat no viu millor que mai, nosaltres vivim millor que mai. Aquestes afirmacions no són més que miserables racionalitzacions, que ens serveixen als blanquets socialment agraciats per justificar el nostre espoli del tercer món, per amagar-li als nostres insensibilitzats ulls una dolorosa veritat. I aquesta veritat és que l'edat daurada de món occidental s'ha sustentat i es sustenta en la permanent i eternitzada edat fosca dels territoris subdesenvolupats.

Comentaris