Cada hora que passa l’efecte bumerang es contagia amb escreix. Gosaria dir que, quasi porta per porta, el palpem. Els veïns de la meva filla són castellans de tota la vida i ara se sumen als indignats contra el senyor Wert. Aquell “espanyolitzar els nens catalans” porta cua, i crec que ho pagarà car. Si allò va aixecar polseguera, ara ha produït un incendi. No estic abonada al Twitter, però diuen que allà, les piulades ragen a tota pastilla contra el Sr. W. Penso que el tema ha sortit de mare. Personalment, en pocs dies l’hi he dedicat dos articles. Preocupant. La qual cosa em fa pensar en el refrany: “No hay mal que por bien no venga”. Auguren que aquest incendi que ha provocat el Sr. W. serà una bona propina per a la nostra llengua.
Sincerament em passa que, quan escric refranys, instintivament em surten en castellà; després, però, el meu amor propi me’ls fa traduir al català.
Hauria de saber el Sr. W. que durant molt anys (els 40, 50, 60 i part dels 70) per la força vam estar espanyolitzats. I també hauria de saber, perquè ja és prou grandet, que tota cosa prohibida és més desitjada. Som moltes les generacions que volem preferentment el català per als nostres fills i néts, i contra la força d’una societat el Sr. W. no hi té res a pelar.
L’altre dia li vaig donar un consell: maduri Sr. W., avui n’hi donaré un altre: pari de tirar-se pedres a la teulada, es farà mal a la seva bola de billar.
No ho volia pas fer expressament, recopilant l’article constato que: Sr. W. ho he repetit cinc vegades, i amb aquesta sis. No sé si ha estat simptomàtic o el meu subconscient cercava un paral·lelisme entre el tema del text i l’excusat.
Els motius, les entitats o col·lectius, i les manifestacions que s’han adherit a la causa d’aquest enrenou són tants que ho deixaré per fer un tercer article.
No hi posaria les mans al foc, però juraria que l’incendiari ha posat una bona metxa a l’independentisme català.
