Opinió

La llei de l'embut

  Pot ser que la llei de l’embut ens hagi portat pel pedregar?  Els capitalistes i els poderosos guanyen els diners a palades, i els altres, els petits assalariats, els calerons els arriben amb comptagotes. Ja sabeu els rics, cada dia més rics, i els pobres més pobres. El que els deia, als primers, als privilegiats, els diners els entren pel broc gros de l’embut, i els altres, els desfavorits, pel broc petit...

Pot ser que la llei de l’embut ens hagi portat pel pedregar? 

Els capitalistes i els poderosos guanyen els diners a palades, i els altres, els petits assalariats, els calerons els arriben amb comptagotes. Ja sabeu els rics, cada dia més rics, i els pobres més pobres. El que els deia, als primers, als privilegiats, els diners els entren pel broc gros de l’embut, i els altres, els desfavorits, pel broc petit... I jo em pregunto: qui ha fet aquelles lleis que permeten que cobrin aquelles pensions vitalícies, o aquelles indemnitzacions vergonyants ? O aquells assessors polítics elegits a dit que cobren uns sous astronòmics...

I sort n’hi ha que de la missa  en sabem menys de la meitat..., ja que si ens assabentéssim de tot ens quedaríem esgarrifats.

I així anem, feta la llei feta la trampa... i vingui seguir pagant els plats trencats els mateixos i seguir beneficiant-se  els de sempre.

I sí algú alça una mica la veu, el treuen de l’olla... ara pensava en aquells presentadors de TVE, i altres bons professionals que els han acomiadat. (fins i tot la premsa internacional en fa ressò).

La cobdícia, la baixesa humana imperen de mala manera, no sé on arribarem... Aquella dita: el que no vulguis per a tu, no ho vulguis per a ningú, la tenim ben esborrada del mapa. Aquests dies a internet circula un acudit, que diu: a les properes eleccions votaré a Alí Babà, almenys sabré a que atendre’m. Quaranta lladres potser encara els podrem mantenir. 

El que sí és interessant, és el que hi han penjat aquest dies a la xarxa, un llibre interessantíssim: HAY ALTERNATIVAS. Els seus autors, el fan circular perquè l’editorial Aguilar es va tirar enrere  l’últim moment. Com us deia, val la pena llegir-lo. Aquí us hi adjunto una petita mostra: “Vint anys enrere, la diferència salarial entre els directius i els treballadors era de 10-20 vegades superior, i ara és de 100-200 vegades superiors. Els països que aguanten millor la crisis són els països del nord d’Europa. Allí els serveis socials ocupen un 25% i (a Espanya només el 9%) són finançats, -per exemple a Suècia- per la política fiscal del país.

 La diferència entre Suècia i Espanya és que allí els rics paguen els impostos, i aquí només els treballadors amb nòmina. Les grans fortunes utilitzen els paradisos fiscals, i els bancs els ajuden a desviar els diners”.

També vull remarcar del llibre les propostes per a generar feina, i benestar social. Deixem la seriositat del tema, ja que si hi dones massa tombs, acabes de mal humor. Així que  acabem amb una mica de sarcasme per dissipar l’amargor dels temps actuals: “Una nació d’ovelles, engendra un govern de llops”. “Els universitaris estrangers surten preparats, i els universitaris espanyols surten pre-parats”. “Mai un país tan pobre ha fet uns xoriços tan rics”. “Volem mentides amb més qualitat”...

Conclusió: amb la minsa mesura que està al meu abast, voldria treure foc d’aquest pedregar, però seria molt millor que baixi Déu i ens agafi confessats !

Comentaris