Opinió

La paella pel mànec

Volar-los-hi la Copa d’Europa i la del Rei ja és tenir mala sort, pobres nois! I a sobre aguantar la picaresca de la seva famosa “dècima”... Però d’aquella sonada celebració de la Copa del Rei, dels molts moments claus del partit: expulsions, empentes, agressions ...

Volar-los-hi la Copa d’Europa i la del Rei ja és tenir mala sort, pobres nois! I a sobre aguantar la picaresca de la seva famosa “dècima”... Però d’aquella sonada celebració de la Copa del Rei, dels molts moments claus del partit: expulsions, empentes, agressions ... a mi un fet singular em va captar l’atenció, va ser veure quan arribaven ses Majestats a la tribuna del camp.

És que hi ha coses que no tenen marxa enrere. Fer el paperot com si fossin una parella ideal que va a l’una, sona més que xocant (millor dit, grinyola). Han passat massa coses i massa grosses. Voler rentar la seva imatge no sé si es pot veure amb bons ulls. Com el fet que ara el Rei faci donació del seu iot Fortuna.  No sé si la cosa és favorable o contraproduent. El que sí és un fet indiscutible és que per girar la truita cal tenir la paella pel mànec. Recentment ho hem vist amb un exemple massa flagrant: l’aprovació a tràmit de la LOMCE, la nova llei d’educació Wert. El fet és trist, decebedor i irritant ja que aquesta llei elimina el català com a llengua vehicular a l’escola. La Consellera Rigau afirma que és la pitjor ofensiva contra la llengua que hi ha hagut des del 1978.

Però, com deia, hi ha coses que no tenen marxa enrere, són un punt sense retorn. Tot això ve a tomb per la més gran manifestació de l’Onze de setembre. Per què els costa tant pair-ho? I encara que el senyor Monago digui que els catalans som insaciables, el cert és que tots tenim dret a menjar. El que passa és que n’hi ha que els agrada que els hi donin la truita feta i n’hi ha que preferim fer-nos-la al nostre gust. (Tot subratllant que la tenim ben afanyada).

Voldrien que hi hagués una única i gran paella, i totes les mestresses de casa sabem (i els homes també, perquè avui cuinen) que és bo i necessari tenir diferents tipus de paelles. Per tant, que no s’estranyin que Catalunya treballi pel seu procés d’autodeterminació històric, ja que necessita que estigui ben travat perquè és prou complex i ple de traves. Ja sabíem que el camí no ens el posarien  gens fàcil, per tant, l’Assemblea Nacional Catalana o el Consell Assessor per a la Transició fan d’una manera neta i altruista una gran feina. En canvi no podem dir el mateix dels seus mètodes. Inventar-se LAPAO per agredir a la nostra llengua o donar subvencions per a interferir el procés català és vergonyós i repugnant. Tant els costa d’entendre que encara que tinguem el camí ple d’entrebancs, buscarem maneres de superar-los, i plans B i C i fins i tot D.

Hi ha molta feina a fer en aquest pedregar, per tant, brindem-hi tot el nostre suport. Els nostres néts ens ho agrairan.