Opinió

La resposta, l'11 de setembre

  La veritat és que no sé que més necessitem els catalans per reaccionar, a les contínues agressions de l'equip Rajoy, una colla de pseudo-polítics que no saben com solucionar el merder i han tirat per la drecera més fàcil i populista: traslladar la responsabilitat  a les autonomies més díscoles culpant-les del seu desgavell econòmic.

La veritat és que no sé que més necessitem els catalans per reaccionar, a les contínues agressions de l'equip Rajoy, una colla de pseudo-polítics que no saben com solucionar el merder i han tirat per la drecera més fàcil i populista: traslladar la responsabilitat  a les autonomies més díscoles culpant-les del seu desgavell econòmic.

Catalunya ja no és ni rica ni plena, perquè hem estat finançant trens d'alta velocitat, aeroports, autopistes i autovies per la patilla, pagant ordinadors al sistema extremeny,  el PER a Andalusia... bé, amb una espenteta de la Unió Europea, i en cap moment ens hem negat a ser solidaris amb les comunitats més desafavorides, però crec que se n'ha abusat de la bona voluntat dels catalans.

Però amb la mà al cor, també haig de dir que Catalunya pateix aquesta situació des de fa un bon grapat d'anys i els que ho podien solucionar no ho han fet, s'han limitat a utilitzar-la com a recurs demagògic en vigílies d'eleccions, però a l'hora de la veritat han girat la mirada, perquè eren temps en que Catalunya sí que era rica i plena i podíem tirar de caixa sense miraments.

Crec que val la pena de dir-ho, perquè de culpables n’hi ha a dues bandes. És veritat que hem patit un espoli econòmic, però ens hem recolzat en un conformisme resignat esperant que algun dia es reconegués l'esforç de Catalunya. Els diferents governs han escenificat  alguna rebequeria, alguna paraula pujada de to o alguna amenaça política. Però hem continuat pagant les autopistes més cares, hem permès que en destrossessin les costes, no tenim un eix ferroviari cap a Europa, i el port de Barcelona i l'aeroport del Prat continuen amb una minsa logística, tot i que ara alguna cosa sembla moure’s, però en cap cas s’ha pres una mesura ferma.

És a dir, sí que és veritat que ens maltracten i ens han maltractat, però no s'ha fet massa pressió des de casa, i ara que venen maldades, els polítics intenten escenificar indignació, però com tots podem comprovar amb gens de contundència. Crec, que com deia en una anterior editorial, els nostres politics viuen massa protegits per la seva solvència econòmica, i els preocupa molt la seva continuïtat en aquest limbe privilegiat. I des d’aquesta perspectiva s'ha de ser molt valent per lluitar per l’interès del país.

I està clar que el ciutadà cada dia té més informació, és més crític i es dóna compte que pateix una sensible disminució de l'estat del benestar. I en canvi comprova com la classe política, aquí,  a Madrid i a Sevilla, per posar algun exemple, continua discutint qui són els culpables de la nostra desgràcia, mentre un i altre escàndol de corrupció es va succeint que amb més o menys sotilesa s’intenta silenciar.  Amb aquest panorama, confiar en els nostres polítics se’m fa un xic difícil si definitivament, no posen fil a l'agulla per trobar camins de recuperació.

És per tot això que el proper 11 de setembre la societat catalana ha de sortir al carrer per demanar als politics que siguin valents, que uneixin estratègies i projectes per aconseguir que Catalunya torni a ser rica i plena. Tots estarem disposats a fer  costat al polítics si realment ens poden demostrar un interès per arribar a la unitat de criteris, i plantejar seriosament el futur del país amb un projecte ferm i un horitzó europeu. 

L'11 de setembre, Catalunya ha de demostrar unitat, perquè només units podrem fer front a la bel·ligerància d'un Estat que té amb la divisió social, la seva millor arma.   

  

Comentaris