Opinió

Mossèn Borra

  En el claustre de la Catedral de Barcelona es troba el sepulcre d'un tal Mossèn Borra que és objecte de curiositat popular. El sepulcre amb la seva làpida de bronze, es representa un bufó que duu un luxós vestit acabat amb uns serrells amb cascavells. En els peus, es troba un gos, símbol de la fidelitat. En una inscripció llatina es llegeix: Aquí jeu el senyor Borra,  gran fanfarró.

En el claustre de la Catedral de Barcelona es troba el sepulcre d'un tal Mossèn Borra que és objecte de curiositat popular. El sepulcre amb la seva làpida de bronze, es representa un bufó que duu un luxós vestit acabat amb uns serrells amb cascavells. En els peus, es troba un gos, símbol de la fidelitat. En una inscripció llatina es llegeix: Aquí jeu el senyor Borra,  gran fanfarró.   En l'any del Senyor de 1433, qui era aquest individu singular? Mossèn Borra era un cavaller,  però al mateix temps també va ser bufó d'Alfons V d'Aragó.  Segons es diu, el tal Mossèn Borra va prestar els seus serveis al rei com a diplomàtic, al qual el  va tenir en gran estima. D'això en dóna la mostra la concessió que li va atorgar i que transcric a continuació ometent els protocols.

"En Alfons V, per la gràcia de Déu, rei d'Aragó i Sicília, de qui sou tan benvolgut, proveeixi de manera que la vostra salut, això és l'alegria dels homes, es conservi tot el que sigui possible, i havent-hi promès que tornaríeu viu a Barcelona, volent Déu; i encara que l'home se sosté del menjar i la beguda i veient que esteu privat de la primera, perquè us falten les dents, de manera que amb prou feines podeu menjar, en aquesta atenció, i per tenor de la present, concedeixo llicència i plena facultat a vós, noble Mossèn Borra, perquè per tot el temps que visqueu, pugueu sense incórrer en pena alguna, beure i tirar glops, una i moltíssimes vegades i àdhuc més del que convé, de dia i de nit, quan us donés la gana i fos del vostre gust, encara que no tingueu set, siguin de tota classe de vins, ja sigui vi dolç,  grec i llatí: Malvasia, Montanasi, Bonancia, Garnítzia, de Calàbria i de Sant Nocheto, Resás, Marnano, Nosega, Masitea, moscatell del Fanello, de Terracina, del Pilo, Fals Amabili, Moan-Centobono, i també  de Madrigal, de Yepes, d'Ocaña, de Sant Martin de Valle-Iglesias, de les costes de Madrid i també de Cariñena i altres vins que us sigui de grat.  Manat sigui per aquesta carta al meu cellerer major, als hostalers,  cuiners i qualsevol que tingués jurisdicció en els vins.  I així ho disposo i ordeno".

Vull afegir alguna cosa: el nom de “Mossèn” es conserva a Catalunya i en alguns llocs d'Aragó i València, reservat als sacerdots.

Comentaris