Un dels crèdits a valorar en un article són els bens trobats encapçalaments. La llaminadura del títol ens indueix a buscar-ne el desllorigador. La collita pròpia, tant pot fer olor de sensacionalisme barat, com irradiar una llum característica... A l’hora de triar-ne un entre els d’avui, he escollit el del pitet perquè per a mi tenia un ham més engrescador.
Quan es tracta del tema futbol m’agafa amb el pas canviat, la veritat, no és el meu. Però hi ha ocasions que mereixen un punt i apart. Quan recordem aquell juliol del 2010, tots els catalans encara ens emocionem, quan es va guanyarla Copa Mundialdela FIFAa Sudàfrica, amb el gol d’Iniesta el més important de la història del futbol espanyol. Quedà ben palès la catalanització que volem pel nostre país, quan amb una força sorprenent Xavi i Puyol onejant la bandera Catalana, demostraren a tot el món l’afecte que sentim per Catalunya.
I més recentment, el passat diumenge dia 7 d’octubre, davant les dues fabuloses demostracions de patriotisme, commovedor. La manifestació cívica a favor de la independència que es va viure al Camp Nou amb motiu del Barça-Madrid, un mosaic amb la senyera i crits d’independència acompanyats d’estelades. La reivindicació va ser vista en directe per una audiència potencial de 400 milions d’espectadors (poca broma, encara que a alguns els toca el voraviu). El segon esdeveniment es tracta del XXIV Concurs de Castells ala TarracoArenaPlaça de Tarragona, impressionant. Ja recordeu que era al novembre de 2010 quanla UNESCOva ferla Declaraciódels castells com a Patrimoni Immaterial dela Humanitat, d'aquesta manera, els castells adquirien una categoria universal.
Aquests costums, aquestes maneres, aquest afecte a les coses catalanes ens ha portat al nostre sa orgull. Ni prepotents ni covards, però sí orgullosos de la nostra catalanitat, aquell sentiment que mai menysprea, ni ens fa sentir superior als altres.
Així ho afirmen els grans historiadors: El sentiment català, lluny d’esborrar-se amb el temps, es va arrelant i va estenent-se a totes les classes socials. La identitat catalana creix a cop de prohibició, ja que s’alimenta de la seva llengua, la cultura, les tradicions, la literatura, l’excursionisme, l’escultura, l’esport... Certament aquell qualificatiu, soca-rel, cada dia ens escau millor.
Abans d’acabar, vull extrapolar el títol “necessiten un pitet” a uns bons amics. A ells els dedico l’article, els padrins novells del Roger. L’esdeveniment de l’arrida d’un nét, a tots els padrins ens marca, per a bé, de per vida. Gaudiu-ho plenament... tant com us mereixeu.
Entre l’esperit catalanista que traspua l’article i la passió pels néts comprendreu que necessiti un pitet.
