Opinió

Ni un pas enrere en el reconeixement dels drets sexuals i reproductius

Estem en un moment clau en que el Dret a Decidir es qüestionat i amenaçat pel govern de dretes que actualment ens està governant. No solament trobem l’amenaça al Dret de l’Autogovern si no també les restriccions que el senyor Gallardón vol realitzar al Dret a Decidir sobre el nostre propi cos.

Estem en un moment clau en que el Dret a Decidir es qüestionat i amenaçat pel govern de dretes que actualment ens està governant.

No solament trobem l’amenaça al Dret de l’Autogovern si no també les restriccions que el senyor Gallardón vol realitzar al Dret a Decidir sobre el nostre propi cos.

Les dones son lliures a decidir sobre la seva maternitat, sense o amb malformacions, qui millor que la pròpia dona per decidir si vol o si pot assumir la maternitat. A més, en un moment en el que el govern no fa una altra cosa que retallar les ajudes públiques a la maternitat, a centres per a persones no estàndard, a la dependència, a l’ensenyament públic, a la sanitat pública.

La restricció sobre els avortaments en cas d’anomalies fetals és clarament hipòcrita i perversa. Satisfà a una part del seu electorat i als lobbys de pressió, mal anomenats provida. Però, alhora, xoca amb la realitat quotidiana de tantes dones que avorten, que hem avortat i que continuarem fent-ho, per motius diversos i voluntàriament.

 La millor manera d’evitar la interrupció voluntària de la gestació no és amb la repressió i la sanció si no és l’educació sexual i afectiva i la corresponsabilitat  familiar, social i de l’Estat amb la marentalitat.

El que no pot passar és que una dona vagi a la presó per haver exercit el seu dret a decidir en el cas d’un embaràs d’un fetus amb malformacions i en canvi no s’incrementi les ajudes públiques per a la criança del nostre fill o filla amb malformacions i fent retallades continues al Estat de Benestar.

Tenim evidència que en aquells paissos amb majors restriccions a la interrupció de la gestació hi ha un increment de les morts per avortaments sense garanties sanitàries.

L’avortament, recordem, és una practica universal i acceptada, amb límits, per les diferents religions, tot i que sancionada durament per la jerarquia catòlica.

Per tot això, Dones amb Iniciativa de les Terres de Lleida exigeix:

-  Que l’avortament voluntari surti del Codi Penal

-  Que la llei reconegui el dret de les dones a decidir sobre el propi cos i la pròpia vida

-  Que l’avortament sigui una prestació sanitària normalitzada dins la sanitat pública, garantint que es pugui practicar i regulant l’objecció de consciència a cada centre públic.

-  Que es garanteixin els drets sexuals i reproductius de les dones, entre els que trobem:

           -Que hi hagi informació sexual i afectiva a tots els nivells d’ensenyament per a noies i nois.

          -Que diferents mètodes anticonceptius siguin gratuïts i de fàcil accés.

 CAP PAS ENRERE EN ELS NOSTRES DRETS¡¡¡¡¡¡

Comentaris