Un llarg poema de Rafael Alberti, titulat “Oda a Frank” ha desencadenat l’article d’avui. Aquest nom de Plakto, potser no us sona, però si dic que era un porter del Barça, tal vegada a algú aficionat al futbol li piqui la curiositat. Ens remuntarem a un 20 de maig de l’any 1928. L’hongarès Frank es va convertir en un heroi pel seu comportament durant el partit de final de copa d’Espanya, entre el F.C. Barcelona ila Real Societatde Santarder. Tots els detalls d’aquell partit no puc pas esmentar-los però sí el gest del poeta Rafael Alberti, un dels espectadors del partit. Va quedar tan impressionat per la valentia i l’extraordinària actuació de Plakto que li va dedicar la famosa oda que porta el seu nom i que ha passat a la història com un dels grans poemes dedicats a un esportista. Sobre aquesta història hi ha moltes anècdotes interessants, per exemple: l’any 1928 el camp del Sardinero no estava ubicat al lloc que ocupa actualment. Ara en aquell espai hi ha una plaça d’aparcaments. I el detall curiós és que si hi anem avui, a aquella plaça hi podem veure l’angle del corner, allí ben assenyalat i ben conservat. Com un punt nostàlgic d’aquella passió pel futbol que hi ha a Santander, tot recordant aquella mítica gesta de Frank.
Ja m’agradaria que els nostres néts o besnéts, poguessin gaudir –que segur que ho podran fer- d’anècdotes tan interessants sobre el crac Messi.
Entre el futbol i la literatura suposo que sempre hi ha hagut un gran vincle infranquejable però en aquest doble esdeveniment esportiu-literari a part de les qualitats com a porter, Frank ha passat a la posteritat gràcies al poema que li va dedicar Alberti. Ni la lluvia. Ni el viento, que era el que más rugía... tigre ardiente en la yerba de otro país... Camisetas azules y granas flamearon...
I pensant amb Leo Messi, em pregunto: Ja té l’heroi argentí una oda que perduri el pas dels segles com Plakto ? Si no és així, espero que aviat el millor poeta, li dediqui la més excel·lent de totes les poesies. Ja sé que té tots els trofeus que un futbolista pot somniar: medalles, copes, el millor jugador del món, tres pilotes d’or... però per a ell tot és poc. Sí, tot és poc, fins i tot, a casa nostra anem ben servits. Amb quatre néts futbolistes mengem Messi tots els àpats del dia. No en queden mai tips. De moment, sembla que no han agafat cap empatx. Potser l’argentí té algun poder màgic que a tots té captivats.
Titulars de la premsa mundial, com els següents ens fan sentir més culers que mai: L’inesgotable Messi va celebrar els 200 partits de lliga amb un pòquer. L’exhibició estel·lar de Messi fou motor i ànima de l’equip. Ell reparteix oxigen entre els aficionats en forma de gols. La “Puça” és talment com el conductor d’una piconadora. Messi letal. Ell fou el far que va guiar els seus companys...
Arran de la victòria d’aquest diumenge de la selecció espanyola de futbol de l’Eurocopa, no seria just acabar l’article sense nombrar-la. És clar que estem contents amb el desenllaç de la final, però amb una certa reserva..., perquè amb aquest títol que acabo de llegir a la premsa d’avui: “Espanya va bé” però “només en el futbol”, comprendreu que la reserva és més que justificada. I encara hi afegiria quelcom més: l’alegria seria més autèntica si Catalunya tingués la seva pròpia Selecció, que prou ens la mereixem.
