Opinió

Que li passa a la meva generació?

  Vaig néixer a finals dels vuitanta. I, per aquest motiu, diuen que em pertany la lletra X. Em pregunto si s’estarà exhaurint l’abecedari… Per quan vaig tenir un pèl de consciencia, no abans del 94, la dictadura semblava molt llunyana i les guerres mundials històries de segles passats.

Vaig néixer a finals dels vuitanta. I, per aquest motiu, diuen que em pertany la lletra X. Em pregunto si s’estarà exhaurint l’abecedari…

Per quan vaig tenir un pèl de consciencia, no abans del 94, la dictadura semblava molt llunyana i les guerres mundials històries de segles passats. I de cop em vaig veure llençat a una incansable tempesta d’estímuls i informació, als millors avantatges i a tots els plaers del món. Vaig créixer amb l’apogeu de l’oci i de la tecnologia, i de tot el que aquesta ens oferia. En aquells dies encara acostumava a passar llargs vespres explorant el món exterior, construint cabanes, lluitant contra enemics imaginaris, dibuixant sense parar i navegant en tot llibre que caigués en les meves mans.

Però, de repent, arriba internet. I, sense saber molt be com, em trobo en un món totalment diferent al que recordava. Com si en tan sols un pestanyeig tot al meu voltant hagués canviat radicalment. En tan sols un segon ja quasi ni sé on visc ni per què funciona tot com ho fa. Ja no sé qui té raó i qui no. Qui menteix i qui diu la veritat. Quins fets històrics foren reals i quins tergiversats.

Intento reconstruir els fets. Un parell d’avions s’estavellen contra les torres bessones; existeix món més enllà d’Aznar, ETA i Ruiz Mateos. Al Qaeda, Iraq, neoliberalisme, imperialisme, Google, 11M, NOALAGUERRA, petroli. No hi ha crisi, subprime, FMI, Europa, pandèmia, Facebook, Youtube. ¡Crisi!, Twitter, revolució, macroeconomia, geopolítica, socioeconòmic, indignació, 15M, Egipte, final del capitalisme. Primavera àrab, apatia, PIGS, Alemanya, prima de risc, tecnòcrata. Grexit, corrupció, urbanisme, endeutament, crèdit, sistema financer, final d’Europa, Merkozy, Irán, Líban, Síria. Tot en tan sols un instant.

En aquest segon, milers de persones, successos històrics, sang i llàgrimes. Centenars de nous conceptes i tecnologies. Tot un arbre de la saviesa les ramificacions del qual no semblen tenir mai final. Tant vertiginós és el ritme d’aquest valent nou món i tant complexa la seva naturalesa que ens trobem paralitzats, atònits i confosos en aquest inacabable oceà de coneixement, intentant trobar alguna illa de la seguretat en mig del salvatge onatge. I així, ens veiem incapaços de defensar-nos, incapaços de veure-hi amb claredat, d’entendre amb precisió i, en conseqüència, de respondre amb la contundència i seguretat d’un cirurgià amb el seu bisturí. 

I, degut a això, ens trobem més desprotegits que mai. Els nostres avis, encara que analfabets, podien pondre’s el seu temps; nosaltres no ens ho podem permetre. Quin poderós no se’n aprofitaria d’aquesta confusió, embolcallat per legions d’experts en totes les matèries? Que podem fer-hi nosaltres? Abans de poder conquerir les millores socials, la nostra generació ha de conquerir la informació. La informació és poder, y nosaltres no la tenim. Com podem, com a individus, absorbir tal descomunal quantitat de coneixement? Simplement, no podem. Tan sols hi ha un mode. La organització. Sols no podem, junts, ho aconseguirem.

Comentaris