El títol d’un llibre ha de tenir ganxo, segur que atreu lectors. Que us sembla aquest? “Digues que m’estimes encara que sigui mentida”. Què amagarà aquest títol? Al llegir el nom de l’autora, Montserrat Roig, vaig saber que el llibre noem defraudaria. Eltítol amagava molta ambigüitat, ja que tractava sobre el plaer solitari d’escriure i el vici compartit de llegir. Sobre el que acabo de constatar dels llibres, també podem dir tres quarts del mateix sobre les notícies de la premsa. Que us sembla aquesta? “Més a prop del cel”. Em va picar la curiositat!
Adrian Smith es consolida com l'arquitecte de les altures. Després de signar l'any passat el Burj Khalifa de Dubai, l'edifici més alt del món de828 metres, l'arquitecte ha iniciat a Aràbia Saudita el projecte de la torre Kingdom, un gratacel que arribarà als1000 metres. Sembla que hi ha una cursa per qui fa l’edifici més alt del món. El projecte, diuen que costarà prop de 850 milions d'euros. Quants calers que dóna el petroli, no? Els àrabs estan bojos. Bé rectifico, la humanitat està boja.
Amb tants avenços suposo que està garantit que els ascensors i les escales mecàniques no fallaran mai al Kingdom.
I si voleu més sensacions d’altura no ens cal anar a l’Aràbia Saudita. Aquí a la cantonada, al parc temàtic de Port Aventura, aquesta temporada han inaugurat una nova atracció. És la muntanya russa més alta d’Europa,76 metres. També té la caiguda més llarga, de78 metresi la més ràpida velocitat punta, de134 km/h. Sensació d’altura i velocitat assegurades. El seu director compara aquest obra d’enginyeria amb l’obra d’un cirurgià. També diu que s’experimenta l’efecte gravetat zero. Això vol dir que es perd el contacte amb el seient. El Dragon Khan al seu costat diu que quedarà curt. Shambhala és el nom de l’atracció. Pretén portar als visitants, -com si fossin autèntics escaladors- a una expedició de màximes sensacions, una aventura única, fascinant i espectacular... Bé, potser només pels qui s’atreveixin a pujar-hi. Per a mi, en lloc d’estar més a prop del cel, crec que em sentiria més a prop d’un infart de miocardi. Tot i que els seus creadors asseguren que el visitant tindrà la sensació de que toca el cel amb les seves mans. El temps i el públic diran si Shambhala desbanca al Dragon Kahn com la nova icona de Port Aventura.
De tota manera, potser seria convenient bregar-nos a les impressions fortes de Shambhala, ja que amb totes les pallisses que estem rebent i les que potser ens espera, -siguin econòmiques, polítiques, jurídiques o reials...- millor que ens agafi confessats i encuirassats.
Semblava que volíem tocar el cel amb les mans... i estàvem a prop d’estimbar-nos, amb uns forats descomunals que ens encaminaven cap el precipici. Ens creiem molt espavilats i el que som és d’una mediocritat exasperant. Esperem que amb el rescat ens lliurarem de caure a l’abisme, encara que només Déu sap com taponarem aquest daltabaix de sotragades.
Així que aquest estiu, tots a pujar a Shambhala !!!!!!!!!!!!
