Opinió

Un bri d'alegria

Aquest dies toca posar-n’hi un. La meva impaciència d’escriure la reparo recorrent al refranyer. Alguna vegada és la definició exquisida que en fa Josep Pla de la primavera la que em remou. Altres em voldria embolcallar amb el poema de Joan Maragall, l’Ametller: ets la pau que s'anuncia/ entre sol, núvols i vent.

Aquest dies toca posar-n’hi un.

La meva impaciència d’escriure la reparo recorrent al refranyer. Alguna vegada és la definició exquisida que en fa Josep Pla de la primavera la que em remou. Altres em voldria embolcallar amb el poema de Joan Maragall, l’Ametller: ets la pau que s'anuncia/ entre sol, núvols i vent.

Quan arriba aquest temps en que tot reneix, encara que els anys ens pesin, deu ser cert que l’ésser humà mai no deixa de créixer cap endins. Juraria que és efecte primavera, que es cola per tot arreu.

El més matiner segur que és l’ametller ( se m’ha colat un rodolí que no volia), càndid i confiat, s’arrisca a una gelada tardana i, encara que ho pugui pagar car, cada any, el seu desig de llibertat i benvolença l’hi fa insistir (els catalans, el tema ametller sabem del que va).

Millor que no m’embranqui i segueixi. El 14 de febrer, Sant Valentí també ja ens vol amanyagar. Però amb el 23 d’abril no hi pot. Potser és el comerç qui ens vol desvetllar, però sant Valentí no deixa de ser un invasor. És el mateix enfrontament mitològic que hi ha entre Santa Claus i els Reis d’Orient.

Dins d’aquest compàs en que avui ens hem situat, també cal esmentar el dia 8 de març, no per defensar la dona treballadora, que també, sinó per condemnar, una vegada més, la violència de gènere, que no és exclusiva de l’alcoholitzat i amargat, sinó en homes d’un cert nivell cultural. Max Aub, al seu llibre Fe de Errates, dóna la pauta del que passa: “Señor juez, permítame una corrección. Allí donde dice que la maté porque era mía ha de decir que la maté porque no era mía”.

I acabem amb el dia de Sant Jordi. La diada supera, sens dubte, l’esclat més ufanós de tots els dies de l’any.

Les roses tot ho impregnen, però, sobretot, cal destacar l'ambient festiu que genera la diada, i el caire reivindicatiu de la cultura catalana. La Unesco va declarar, el 1996, el 23 d’abril Dia Internacional del Llibre. Les dades importants sempre és agradable recordar.

Amb el perfum de l’embolcall de l’ametller de Maragall posarem el punt final: no ets encara el millor temps/ però en tens tota la alegria.

Comentaris