Aquella cèlebre frase ”És millor ésser rei del teu silenci que esclau de les teves paraules” em costa posar-la en pràctica. Confesso “mea culpa”. M’acuso d’interrompre, massa sovint, a algú quan parla, en fi, a no saber escoltar i callar. I encara he de confessar un altre pecat més greu: jutjar a la lleugera o treure falses conclusions. Tot i saber que les aparences enganyen, i que no ens hem de refiar del primer cop d’ull o fer castell a l’aire... Així em vaig comportar d’injusta al llegir el títol d’una noticia a la premsa que deia així: “L’èxit d’un forat” –Mira quina gent hi ha més atrevida...! -N’hi ha que no tenen pèls a la llengua ...! No parava de repetir-me. I així vaig anant barrinant pel meu compte. En lloc de recordar la cita evangèlica “ qui pot tirar la primera pedra...” ens apuntem al fet de “jutjar i condemnar”.
I vaig continuar llegint la notícia, tot recriminant-me que per ésser malpensada em mereixia una reprimenda, ja que no és bo precipitar-se... I mig avergonyida procurava fer un acte de penediment.
Fins aquí sembla que hagi volgut parafrasejar amb aires filosòfics, però per res del món voldria que l’orgull m’ennuvolés el cap, ja que jo no sóc professional de res, sinó una simple aficionada a escriure que busca un passatemps.
I ara és el moment de posar els punts sobre les is. No ho feu com jo, i amb ment recargolada no busqueu segones intencions en el títol abans esmentat; perquè simplement es tracta d’aquell forat al bell mig d’aquell dolç tan singular i atractiu que amb motiu del 50 aniversari del naixement del primer Donut, ara celebra l’efemèride. Era un matí d’abril del 1962 quan per primera vegada arribava a les pastisseries aquest producte emblemàtic, mèrit del català Andreu Costafreda.
Actualment, Panrico Donuts s’ha convertit en una de les empreses alimentàries més importants d’Espanya, ja que anualment es consumeix més de 500 milions de Donuts a l’estat. També hem de subratllar que l’empresa va llançar al mercat, un altre producte de molt renom l’any 1970, el Bollycao.
Per a celebrar-ho han fet una forta campanya publicitària, cantant les dolces excel·lències del producte, recordant “el nen dels Donuts” amb el famós eslògan: Anda la cartera! Anda los Donuts! En aquest aniversari han realçat el Donut original, amb el seu sucre candi, una pasta semblant als bunyols i sobretot la seva frescor. El típic forat del mig no se l’han pas descuidat. Ben fet. Segur que és el toc de gràcia del producte. A part que facilita una cocció més uniforme, estareu d’acord amb mi que els forats tenen el seu encant i la seva utilitat.
I per acabar, els recomano que -si no fan règim- es mengin un Donut al dia. Com allò de la poma, un plàtan o una taronja diari. Segur que per la seva forma i dolçor els ajudarà a viure un dia rodó.
