Són poc sabudes i poc reconegudes les circumstàncies en què treballen els professionals de l’àmbit dels serveis a les persones, sobretot, els que dediquen la seva jornada laboral a atendre les demandes i les circumstàncies que rodegen, tot sovint, les persones més vulnerables de la nostra societat i a les quals aboquen els seus esforços, professionalitat, coneixements, dedicació, empatia i estimació, sí, estimació. Però la situació i les condicions en les quals han de treballar no els ho permeten. Segons l’estudi d’àmbit nacional realitzat per CCOO i el Consejo General de Colegios Oficiales de Psicólogos recull, en termes generals, que la salut psicològica de les treballadores i treballadors dels serveis socials es troba molt afectada, l’aparició de la síndrome del cremat —burnout— és molt habitual en aquest sector. Són molts els factors que estan provocant aquesta síndrome: els serveis socials són un cul de sac de tot allò que no assumeixen altres administracions o departaments, cosa que fa que augmentin permanentment les funcions i les tasques de les persones que hi treballen; tot això afegit a una falta constant de personal a causa de les dificultats en les substitucions dels professionals i/o ràtios totalment obsoletes i gens realistes amb la situació que s’està vivint; una exigència cada cop més elevada sobre les seves funcions sobretot pel que fa als terminis, i la gran burocratització de les tasques que s’afegeix, tot sovint, a una falta de claredat en els rols i les funcions assignades.
Aquestes són algunes de les problemàtiques que es presenten en aquest estudi i de les que també es veuen afectades les persones professionals dels serveis socials de l’Ajuntament de Lleida. Són endèmiques les dificultats per cobrir les substitucions que s’allarguen durant mesos i que les companyes i companys han de cobrir sense deixar de banda la seva feina amb la repercussió que això provoca en la càrrega de feina, la falta de temps, la impossibilitat molts cops de fer-la en temps i forma, i el conseqüent perjudici per al ciutadà usuari del servei que, lògicament, es veu perjudicat, s’enfada i s’encara al professional afegint així més càrrega emocional negativa a la seva feina o deixant sense resoldre situacions que afecten el benestar dels més vulnerables, sobretot infants i persones grans.
També hi ha altres factors de malestar per als professionals de serveis socials propis del nostre ajuntament: una manca endèmica d’espais adequats per a l’exercici de les funcions dels professionals —espais d’atenció als ciutadans petits o inadequats per la falta d’insonorització que no permeten l’obligatòria confidencialitat o simplement el respecte per les situacions concretes de cada usuari—; espais de treball petits, sobreocupats i amb mobiliari trencat o no apropiat per a les tasques i funcions que s’han de realitzar; i un telèfon d’atenció al ciutadà delegat a una empresa externa fora de la ciutat que presenta moltes dificultats d’atenció, que tarda molt a respondre o directament no atén les trucades generant d’aquesta manera enuig en el ciutadà que el dirigirà cap a qui després l’atén, cosa que augmenta la pressió i el malestar personal i emocional de les persones treballadores d’aquests serveis.
Els problemes d’aquests serveis no venen d’ara, s’arrosseguen de fa molts anys i s’han vist agreujats per una situació de pandèmia que va abocar molta ciutadania a viure situacions de precarietat i de necessitat vital i que els serveis socials no van deixar d’atendre mai, anant cada dia a treballar, donant suport a altres serveis i assistint a totes les situacions d’emergència que es presentaven, perquè aquesta és la seva feina: ajudar les persones a mantenir la seva dignitat. Però si no es garanteix la dignitat professional de qui ha de fer aquesta tasca difícilment podran donar suport als ciutadans.
CCOO fa anys que es preocupa i treballa per la visibilitat i la defensa d’aquest sector professional i és per això que, des d’inicis d’any, amb aquest estudi i altres accions s’ha engegat una campanya de reivindicació dels serveis socials per visualitzar el pes social que tenen dins del nostre estat del benestar i com, si no es cuiden adequadament, aquest estat es veu cada vegada més minvat i la ciutadania més empobrida.
