La contraofensiva militar ucraïnesa d’aquest setembre ha permès recuperar més de 8.000 km² de territori. La retirada russa de la zona de Khàrkiv, precipitada i abandonant material militar, va provocar reaccions controvertides a Rússia. Des de sectors que exigien que Putin decretés l'estat de guerra i la mobilització general, els quals públicament exigien mesures contra els oficials que comandaven les tropes russes, fins a 84 regidors que van demanar la dimissió de Putin.
El retrocés rus, el segon després de l'abandonament del front de Kíev, atrapava Putin en les seves contradiccions. Al febrer es va negar a declarar l'estat de guerra per por d'una reacció popular. Els problemes de reclutament es van convertir en un malson per a Putin. A l'extrem d'haver de recórrer al Grup Wagner, empresa de mercenaris que també va actuar a Síria, per contractar presos comuns. A més, van activar la contractació directa a les zones més pobres i perifèriques de Rússia. Però els efectius eren manifestament insuficients pels operatius de guerra.
El grau de desercions a l'exèrcit ha anat en augment. Els mateixos contractes que signen els que s’allisten per anar al front, permeten la rescissió unilateral del contracte en temps de pau i, suposadament, no hi ha guerra. Hi ha una desmoralització completa a les tropes russes que no entenen per què han de combatre els qui sempre van considerar germans i, fins i tot, tenen famílies en comú. Per contra, el factor moral sempre ha estat al costat del poble ucraïnès, que es va unir per defensar el seu país, les seves terres, les seves cases, davant d’una invasió d'una potència capitalista que busca dominar-los.
El 20 de setembre la Duma russa modificava el codi penal per endurir les penes per deserció o rendició, per obligar els soldats a lluitar. Introduïa també articles com ara la mobilització general, la llei marcial i l'estat de guerra. Dimecres Putin va imposar per decret la mobilització de 300.000 reservistes i va advertir que està disposat a defensar Rússia amb totes les armes, incloses les nuclears.
Però la reacció a la mobilització parcial no s'ha fet esperar i a 40 ciutats de tota la geografia russa s'han produït manifestacions contra el decret de Putin. La resposta ha estat la repressió, amb més de 1.400 detencions. Una altra reacció popular és el creixement de les cues per la recerca de passatges per viatjar a països limítrofs per evitar una possible convocatòria a la guerra.
Així mateix, Putin accelera a tots els territoris ocupats de les regions del Donbass (Lugansk i Donetsk), Kherson i Zaporizhzhia, nous referèndums entre el 23 i el 27 de setembre, perquè s’aprovi l’annexió a la Federació Russa. Putin ja ho va fer el 2014 amb Crimea. Amb aquesta maniobra fraudulenta pretén després justificar que és territori rus i qualsevol atac a aquestes localitats es podria considerar com “un atac a Rússia”. Rebutgem aquests referèndums tramposos. Aquests territoris són part de la nació ucraïnesa i han esdevingut enclavaments de Rússia sota ocupació militar, tal com va passar amb Crimea.
Des de la UIT-QI fem una crida a multiplicar la solidaritat amb les i els manifestants russos que s'oposen a la política criminal de Putin.
Prou repressió a la protesta a Rússia.
Per la immediata llibertat dels presos i preses polítiques i dels centenars de detinguts per protestar contra la guerra a Ucraïna.
Exigim als governs europeus el reconeixement del dret d'asil als soldats russos que abandonin el front i als opositors al règim de Putin.
Ratifiquem la nostra solidaritat amb el poble ucraïnès en la seva lluita contra la invasió russa. Continuarem fent costat a l'esquerra política i sindical ucraïnesa que combaten l'invasor rus sense donar suport al Govern de Zelensky ni a l'OTAN.
Josep Lluís del Alcázar
Membre de la direcció de Lluita Internacionalista (Estat espanyol) i la UIT-QI
Integrant de la delegació de la UIT-QI que va viatjar a Kíiv a fer entrega d'ajuda solidària a sectors de l'esquerra ucraïnesa el passat mes de maig.
