Sr. Director:
Seguint amb el complicat nus gordià de l'Àrea Metropolitana com a desllorigador essencial de les eleccions del 14-F, el segon paquet de dades després del Barcelonès és també singular i comprèn els 30 municipis del Baix Llobregat, amb una població de 834.653 habitants, que significa el 16,82% de tota l'AMB, tenint el percentatge més alt de nascuts a la resta d'Espanya (20,64%) i un no gens menyspreable 63,96% de nadius catalans, de manera que el restant 15,40% correspon al corrent migratori estranger.
Pel que fa a resultats electorals l'any 2017 ostentà el desorbitant èxit unionista d'un 52,46%, fins i tot superat per +1,62 punts en el sufragi del 2021 en haver assolit el 54,08%, repartit entre un superior 60,19% del PSC, un residu catastròfic del 14,35% de Cs, un cul de sac del 7,84% del PP i el crescendo 17,62% de Vox. En les dues eleccions, doncs, amb clar detriment del vot independentista que es mantingué fix i estàtic en haver passat del 36,57% al 37,15%.
Operant ara sobre resultats merament urbans del 2021, la fita superior se l'endú també el PSC amb Castelldefels (54,05%) i Sant Vicents dels Horts (52,98%), junt amb la corrua d'altres onze ciutats que ultrapassen el 30% de vots, comprenent en conjunt el 77,35% de la població sobre el 39,88% del territori d'aquesta macroregió: Cornellà (40,10%), Viladecans (38,77%), St. Andreu de la Barca (36,71%), Prat del Llobregat (35,85%), Sant Boi de Llobregat (35,60%), Sant Joan Despí (34,74%), Esplugues (34,43%), Abrera (33,61%), Gavà (33,50%), St. Feliu del Llobregat (31,05%) i Martorell (30,13%).
Al contrari, les 17 ciutats o termes restants representen tan sols entre la quarta i cinquena part (22,65%) del total de la demografia local i en canvi el 60,12% d'implantació geogràfica en el territori, just percentatges inversos quant a població i espai territorial als del bloc de grans urbs unitaristes, que han estat les més receptores d'immigrants, fins al 82,72% de tots els nats a la resta d'Espanya que hi ha en la comarca (172.295), a banda del 84,14% d'estrangers empadronats (128.562). Tot i que els d'origen genuí català per haver-hi nascut al Principat suposen el 73,98% sobre un total de 533.796. Tanmateix, probablement les ràtios que resultin més idònies per comparar en el rànquing siguin les de per càpita de cada bloc, és a dir que per cada català del grup unionista li correspondrien 0,36 immigrants espanyols i 0,27 d'estrangers, mentre que per al bloc independentista a cada català li tocarien 0,21 nouvinguts espanyols de l'Ebre enllà i 0,15 estrangers.
Doncs bé, totes aquestes disset ciutats que van votar l'opció independentista (ERC, JxCat, CUP, PDeCat) tingueren el 2021 ràtios locals per damunt del 40%, assolint les fites següents clarament propenses a l'emancipació sobirana: Torrelles (63,51%), la Palma de Cervelló (60,67%), Collbató (60,36%), Begues (57,72%), Corbera (55,97%), Molins de Rei (55,32%), el Papiol (55,04%), Sant Climent de Llobregat (51,89%), Olesa de Montserrat (51,22%), Sant Just Desvern (50,79%), Cervelló (49,90%), Castellví de Rosanes (48,41%), Esparreguera (48,38%), Sant Esteve de ses Rovires (47,56%), Santa Coloma de Cervelló (46,07%), Vallirana (42,29%) i Pallejà (40,19%). En el seu conjunt aquests municipis acullen el 26,02% de la població nascuda a Catalunya, el 17,28% de nats a la resta d'Espanya i el 15,86% de forans externs.
I pel que fa a la distribució entre partits del vot independentista el 54,49% se l'endugué ERC, amb màxims a Torrelles de Llobregat (30,02%), La Palma de Cervelló (28,45%), Collbató (27,93%) i Sant Vicenç dels Horts (26,60%), seguida del 29,62% de JuntsxCat, l'11,61% de la CUP i el 4,28% del PDeCat.
Més poblat que el Baix Llobregat ho és el parell de Vallesos, Occidental i Oriental, respectivament amb 23 i 43 municipis, per bé que el primer té doble població (18,89% de l'AMB) que el segon (8,43%), però ambdós tenen pariones estructures demogràfiques, tant de població autòctona 67,43% i 68,39%, com de nats a la resta d'Espanya amb el 17,29% i el 17,53%, assemblant-se percentualment en això darrer amb el Barcelonès, però en canvi s'aparellen amb les dues restants macroregions quant als residents estrangers amb taxes respectives del 15,28% i del 14,08%, estrat demogràfic aquest sovint mancat en gran manera de plens drets socials, laborals i polítics. A l'hora de votar l'any 2017 els Vallès Occidental fou perdedor en treure un percentatge independentista del 43,69% enfront del 46,47% de vot unionista, situació que va capgirar-se el 2021 en assolir el bloc independentista un 46,07% davant el 45,87% unionista, que no obstant perdé només -0,60 punts.
Al Vallès Occidental el vot del conjunt unionista (PSC, Cs, PP, Vox) es dóna sobretot en 8 de les ciutats industrials de la regió, amb percentatges molt homogenis en tant que oscil·lant entre un màxim del 68,19% a Badia del Vallès i un mínim del 49,42% a Cerdanyola, entre els quals extrems trobem de major nombre a menys Barberà (58,32%), Ripollet (56,12%), Polinyà (55,72%), Santa Perpetua de Mogoda (53,72%) i empat casual de Montcada i Reixac (51,11%) i Rubí (51,11%), conjunt majoritari que afecta un total de la tercera part (31,33%) del cens humà de la macroregió, assentat sobre el 28,69% del territori d'aquesta, i que també esdevé el grup més reeixit en un 37,12% de veïns residents nascuts espanyols no catalans amb ràtios ara per aquest ordre: Badia del Vallès (27,04%), Barberà (22,69%), Cerdanyola (22,09%), Ripollet (20,45%), Rubí (19,44%), Santa Perpetua de Mogoda (19,09%), i pels volts de la mitjana comarcal del 17,29%, Montcada i Reixac (17,79%) i Polinyà (16,39%).
I dins d'aquest bloc unionista hi sobresurt com a novetat el vot del partit ultradretà de Vox amb la tercera part (34,24%) del total fatxa de 31.011 vots tret al Vallès Occidental, per bé que globalment només suposa el 9,03% del vot emès de tots els colors al total àmbit de la macroregió. Alhora destacar també el daltabaix brutal d'un encimbellat, Ciutadans (Cs) en passar de tenir el 60,37% dels vots unionistes (159.215 sobre 263.734) el 2017, a l'esquifit 14,66% l'any 2021 (23.106 vots sobre 157.568). Monumental patacada dels 'taronges' en haver perdut 30 diputats i quedar-se en 6 escons, fet que va convertir el PSC en hereu dels vots de Cs passant del 32,03% l'any 2017, al 57,58% el 2021, bon resultat per un guany percentual de 25,55 punts, més aviat atribuïble a l'efecte Ciutadans que no pas a l'efecte Illa.
L'altra cara política ve donada de forma indiscutible pel bloc independentista en haver tret el 2021 globalment 158.289 vots, xifra exitosa equivalent al 46,07% del total i percentualment a repartir entre ERC (44,93%), JxCat (36,98%), CUP (12,71%) i PDeCat (5,38%), estant centrat bàsicament en 11 termes municipals en què els percentatges de vots fluctuen entre el màxim del 75,21% del mini-municipi de Gallifa i el mínim de 50,32% de Palau-Solità/Plegamans, tot passant en l'entremig en progressiu descens per Matadepera (74,06%), Sant Llorenç Savall (73,98%), Ullastrell (72,07%), Rellinars (65,04%), Sant Quirze (57,60%), Castellar del Vallès (55,42%), Sant Cugat (54,71%), Vacarisses (53,69%) i Viladecavalls (51,81%). I queden encara dues grans ciutats, respectivament de 216.520 i 223.627 habitants, que juntes apleguen gairebé la meitat (46.95%) de la demografia comarcal, tenint cadascuna una càrrega simètrica mixta d'ambdós colors polítics: Sabadell (45,99% independents + 44,12% hispanòfils) i Terrassa (45,25% independents + 44,75% hispanistes).
Simetria de comportament que s'estén a les ràtios d'immigració per càpita de nascuts tant espanyols com estrangers per cada català de naixença, respectivament amb índex de 0,27 i 0,25 en el cas de nouvinguts de la resta de l'Estat i de 0,25 i 0,26 pel que fa a estrangers. Simetria que els hi ve de lluny, hereva de quan el 25 de setembre de 1962 intenses pluges de fins a 360 litres/m2 provocaren inundacions sobretot al Vallès Occidental, amb particular incidència a les barriades de població immigrada de Sabadell i Terrassa entre d'altres, algunes literalment arrasades, com les més de dues mil barraques i 'chaboles' d'autoconstrucció de les urbanitzacions anàrquiques aixecades a Sabadell damunt de terrenys rústics o vora de lleres de rieres, on vivia en suburbis el 60 per cent de la població municipal, mancada de serveis urbanístics elementals de clavegueram, pavimentació, enllumenat, etc., la qual cosa explicaria els catastròfics danys de la riuada amb més d'un miler de víctimes mortals i desapareguts, i milers de persones sense llars ni béns. Tot plegat, com diria l'Espinàs, el tràgic suburbanisme de 'cases barates (les 'cases de paper') per a gent barata en terrenys barats'.
Tràgica conseqüència d'un corrent migratori explosiu i desorbitat de 1960 a 1975 en tot el cinturó industrial barceloní, resultat d'una enorme successió d'onades migratòries. I això ja li havia anat prou bé a la infame dictadura franquista per intentar esborrar el sentiment identitari i nacional català i la seva llengua amb l'abassegador ofec d'una allau de gent castellanoparlant, acompanyat de la imposició manu militari de la 'lengua del imperio' com a llengua pública dominant. A més de desempallegar-se, de retruc del llast de gairebé un milió i mig de gent aturada sense feina amb taxes al final de 1975 del 13,5% sobre la població activa a Andalusia en un context de misèrrima economia autàrquica i ruralitzada pel latifundisme imperant, que contrastava brutalment amb la cota només del 2,82% d'atur a Catalunya.
Però de tot això en parlarem al final, després d'un altre capítol per tancar les dues restants macroregions o comarques del Vallès Oriental i el Maresme, que completen la gran Àrea Metropolitana barcelonina (AMB).
Seguint amb el complicat nus gordià de l'Àrea Metropolitana com a desllorigador essencial de les eleccions del 14-F, el segon paquet de dades després del Barcelonès és també singular i comprèn els 30 municipis del Baix Llobregat, amb una població de 834.653 habitants, que significa el 16,82% de tota l'AMB, tenint el percentatge més alt de nascuts a la resta d'Espanya (20,64%) i un no gens menyspreable 63,96% de nadius catalans, de manera que el restant 15,40% correspon al corrent migratori estranger.
Pel que fa a resultats electorals l'any 2017 ostentà el desorbitant èxit unionista d'un 52,46%, fins i tot superat per +1,62 punts en el sufragi del 2021 en haver assolit el 54,08%, repartit entre un superior 60,19% del PSC, un residu catastròfic del 14,35% de Cs, un cul de sac del 7,84% del PP i el crescendo 17,62% de Vox. En les dues eleccions, doncs, amb clar detriment del vot independentista que es mantingué fix i estàtic en haver passat del 36,57% al 37,15%.
Operant ara sobre resultats merament urbans del 2021, la fita superior se l'endú també el PSC amb Castelldefels (54,05%) i Sant Vicents dels Horts (52,98%), junt amb la corrua d'altres onze ciutats que ultrapassen el 30% de vots, comprenent en conjunt el 77,35% de la població sobre el 39,88% del territori d'aquesta macroregió: Cornellà (40,10%), Viladecans (38,77%), St. Andreu de la Barca (36,71%), Prat del Llobregat (35,85%), Sant Boi de Llobregat (35,60%), Sant Joan Despí (34,74%), Esplugues (34,43%), Abrera (33,61%), Gavà (33,50%), St. Feliu del Llobregat (31,05%) i Martorell (30,13%).
Al contrari, les 17 ciutats o termes restants representen tan sols entre la quarta i cinquena part (22,65%) del total de la demografia local i en canvi el 60,12% d'implantació geogràfica en el territori, just percentatges inversos quant a població i espai territorial als del bloc de grans urbs unitaristes, que han estat les més receptores d'immigrants, fins al 82,72% de tots els nats a la resta d'Espanya que hi ha en la comarca (172.295), a banda del 84,14% d'estrangers empadronats (128.562). Tot i que els d'origen genuí català per haver-hi nascut al Principat suposen el 73,98% sobre un total de 533.796. Tanmateix, probablement les ràtios que resultin més idònies per comparar en el rànquing siguin les de per càpita de cada bloc, és a dir que per cada català del grup unionista li correspondrien 0,36 immigrants espanyols i 0,27 d'estrangers, mentre que per al bloc independentista a cada català li tocarien 0,21 nouvinguts espanyols de l'Ebre enllà i 0,15 estrangers.
Doncs bé, totes aquestes disset ciutats que van votar l'opció independentista (ERC, JxCat, CUP, PDeCat) tingueren el 2021 ràtios locals per damunt del 40%, assolint les fites següents clarament propenses a l'emancipació sobirana: Torrelles (63,51%), la Palma de Cervelló (60,67%), Collbató (60,36%), Begues (57,72%), Corbera (55,97%), Molins de Rei (55,32%), el Papiol (55,04%), Sant Climent de Llobregat (51,89%), Olesa de Montserrat (51,22%), Sant Just Desvern (50,79%), Cervelló (49,90%), Castellví de Rosanes (48,41%), Esparreguera (48,38%), Sant Esteve de ses Rovires (47,56%), Santa Coloma de Cervelló (46,07%), Vallirana (42,29%) i Pallejà (40,19%). En el seu conjunt aquests municipis acullen el 26,02% de la població nascuda a Catalunya, el 17,28% de nats a la resta d'Espanya i el 15,86% de forans externs.
I pel que fa a la distribució entre partits del vot independentista el 54,49% se l'endugué ERC, amb màxims a Torrelles de Llobregat (30,02%), La Palma de Cervelló (28,45%), Collbató (27,93%) i Sant Vicenç dels Horts (26,60%), seguida del 29,62% de JuntsxCat, l'11,61% de la CUP i el 4,28% del PDeCat.
Més poblat que el Baix Llobregat ho és el parell de Vallesos, Occidental i Oriental, respectivament amb 23 i 43 municipis, per bé que el primer té doble població (18,89% de l'AMB) que el segon (8,43%), però ambdós tenen pariones estructures demogràfiques, tant de població autòctona 67,43% i 68,39%, com de nats a la resta d'Espanya amb el 17,29% i el 17,53%, assemblant-se percentualment en això darrer amb el Barcelonès, però en canvi s'aparellen amb les dues restants macroregions quant als residents estrangers amb taxes respectives del 15,28% i del 14,08%, estrat demogràfic aquest sovint mancat en gran manera de plens drets socials, laborals i polítics. A l'hora de votar l'any 2017 els Vallès Occidental fou perdedor en treure un percentatge independentista del 43,69% enfront del 46,47% de vot unionista, situació que va capgirar-se el 2021 en assolir el bloc independentista un 46,07% davant el 45,87% unionista, que no obstant perdé només -0,60 punts.
Al Vallès Occidental el vot del conjunt unionista (PSC, Cs, PP, Vox) es dóna sobretot en 8 de les ciutats industrials de la regió, amb percentatges molt homogenis en tant que oscil·lant entre un màxim del 68,19% a Badia del Vallès i un mínim del 49,42% a Cerdanyola, entre els quals extrems trobem de major nombre a menys Barberà (58,32%), Ripollet (56,12%), Polinyà (55,72%), Santa Perpetua de Mogoda (53,72%) i empat casual de Montcada i Reixac (51,11%) i Rubí (51,11%), conjunt majoritari que afecta un total de la tercera part (31,33%) del cens humà de la macroregió, assentat sobre el 28,69% del territori d'aquesta, i que també esdevé el grup més reeixit en un 37,12% de veïns residents nascuts espanyols no catalans amb ràtios ara per aquest ordre: Badia del Vallès (27,04%), Barberà (22,69%), Cerdanyola (22,09%), Ripollet (20,45%), Rubí (19,44%), Santa Perpetua de Mogoda (19,09%), i pels volts de la mitjana comarcal del 17,29%, Montcada i Reixac (17,79%) i Polinyà (16,39%).
I dins d'aquest bloc unionista hi sobresurt com a novetat el vot del partit ultradretà de Vox amb la tercera part (34,24%) del total fatxa de 31.011 vots tret al Vallès Occidental, per bé que globalment només suposa el 9,03% del vot emès de tots els colors al total àmbit de la macroregió. Alhora destacar també el daltabaix brutal d'un encimbellat, Ciutadans (Cs) en passar de tenir el 60,37% dels vots unionistes (159.215 sobre 263.734) el 2017, a l'esquifit 14,66% l'any 2021 (23.106 vots sobre 157.568). Monumental patacada dels 'taronges' en haver perdut 30 diputats i quedar-se en 6 escons, fet que va convertir el PSC en hereu dels vots de Cs passant del 32,03% l'any 2017, al 57,58% el 2021, bon resultat per un guany percentual de 25,55 punts, més aviat atribuïble a l'efecte Ciutadans que no pas a l'efecte Illa.
L'altra cara política ve donada de forma indiscutible pel bloc independentista en haver tret el 2021 globalment 158.289 vots, xifra exitosa equivalent al 46,07% del total i percentualment a repartir entre ERC (44,93%), JxCat (36,98%), CUP (12,71%) i PDeCat (5,38%), estant centrat bàsicament en 11 termes municipals en què els percentatges de vots fluctuen entre el màxim del 75,21% del mini-municipi de Gallifa i el mínim de 50,32% de Palau-Solità/Plegamans, tot passant en l'entremig en progressiu descens per Matadepera (74,06%), Sant Llorenç Savall (73,98%), Ullastrell (72,07%), Rellinars (65,04%), Sant Quirze (57,60%), Castellar del Vallès (55,42%), Sant Cugat (54,71%), Vacarisses (53,69%) i Viladecavalls (51,81%). I queden encara dues grans ciutats, respectivament de 216.520 i 223.627 habitants, que juntes apleguen gairebé la meitat (46.95%) de la demografia comarcal, tenint cadascuna una càrrega simètrica mixta d'ambdós colors polítics: Sabadell (45,99% independents + 44,12% hispanòfils) i Terrassa (45,25% independents + 44,75% hispanistes).
Simetria de comportament que s'estén a les ràtios d'immigració per càpita de nascuts tant espanyols com estrangers per cada català de naixença, respectivament amb índex de 0,27 i 0,25 en el cas de nouvinguts de la resta de l'Estat i de 0,25 i 0,26 pel que fa a estrangers. Simetria que els hi ve de lluny, hereva de quan el 25 de setembre de 1962 intenses pluges de fins a 360 litres/m2 provocaren inundacions sobretot al Vallès Occidental, amb particular incidència a les barriades de població immigrada de Sabadell i Terrassa entre d'altres, algunes literalment arrasades, com les més de dues mil barraques i 'chaboles' d'autoconstrucció de les urbanitzacions anàrquiques aixecades a Sabadell damunt de terrenys rústics o vora de lleres de rieres, on vivia en suburbis el 60 per cent de la població municipal, mancada de serveis urbanístics elementals de clavegueram, pavimentació, enllumenat, etc., la qual cosa explicaria els catastròfics danys de la riuada amb més d'un miler de víctimes mortals i desapareguts, i milers de persones sense llars ni béns. Tot plegat, com diria l'Espinàs, el tràgic suburbanisme de 'cases barates (les 'cases de paper') per a gent barata en terrenys barats'.
Tràgica conseqüència d'un corrent migratori explosiu i desorbitat de 1960 a 1975 en tot el cinturó industrial barceloní, resultat d'una enorme successió d'onades migratòries. I això ja li havia anat prou bé a la infame dictadura franquista per intentar esborrar el sentiment identitari i nacional català i la seva llengua amb l'abassegador ofec d'una allau de gent castellanoparlant, acompanyat de la imposició manu militari de la 'lengua del imperio' com a llengua pública dominant. A més de desempallegar-se, de retruc del llast de gairebé un milió i mig de gent aturada sense feina amb taxes al final de 1975 del 13,5% sobre la població activa a Andalusia en un context de misèrrima economia autàrquica i ruralitzada pel latifundisme imperant, que contrastava brutalment amb la cota només del 2,82% d'atur a Catalunya.
Però de tot això en parlarem al final, després d'un altre capítol per tancar les dues restants macroregions o comarques del Vallès Oriental i el Maresme, que completen la gran Àrea Metropolitana barcelonina (AMB).
