Opinió

El 112 en emergència

Parlarem del 112, telèfon d’emergències, que ha de fer el seu paper com a tal i que, ves per on, aquells que ja varen avisar que la concentració d’aquests tipus de recursos en un sol punt per tota Catalunya no era la millor solució sembla que van tenint raó

Semblaria estrany si no fora perquè, una vegada més, la realitat supera la ficció. És cert que els nous gestors del Departament d’Interior tot just acaben d’arribar però, i crec que seria sa i necessari, haurien de començar a plantejar-se la gestió de “l’herència” que a nivell de departament els hi ha quedat. Però no seria just saturar de crítiques allò que és herència d’altres gestors i què, de ben segur, fins i tot ara ja comencen a veure els mateixos nous gestors.

Parlarem del 112, telèfon d’emergències, que ha de fer el seu paper com a tal i que, ves per on, aquells que ja varen avisar que la concentració d’aquests tipus de recursos en un sol punt per tota Catalunya no era la millor solució sembla que van tenint raó. L’exemple més clar són la unificació de les sales de mossos al 112. La pèrdua de qualitat en els serveis, la manifesta manca de recursos humans i la saturació del servei sense que hi donin solucions per oxigenar-lo fa pensar que, aquesta decisió no va ser la més correcta.

Concentrar aquests serveis en un sol punt fa que, en cas de fallida, la situació sigui d’extrema complexitat en quant a la solució. Això sense entrar a valorar el fet de què la gestió de bona part del 112 estigui en mans d’empreses privades. Ara, amb el brot de COVID que, segons els sindicats policials, ha patit la sala del 112, fa pensar, una vegada més, que el millor no és la concentració d’aquest tipus de recursos sinó el model deslocalitzat i d’adaptació territorial. Amb recursos repartits sí que es poden afrontar problemàtiques d’aquest tipus i ser efectius en el dia a dia. Si rectificar és de savis pensem que aquesta qüestió requereix d’aquest plus de saviesa

Comentaris