15.09.2019 |
20:13
23/05/12

El gran mestre

  Per a tots els catalans, el discurs del Mestre Puyal en l'acte del "Català de l'any", hauria de servir per despertar la consciència i reconèixer que alguna cosa ha de canviar. Estem immersos en un escenari de pessimisme del que tots plegats en som culpables, encara que els ciutadans ens vulguem sentir més víctimes, que la resta d'agents de la societat.

Per a tots els catalans, el discurs del Mestre Puyal en l'acte del "Català de l'any", hauria de servir per despertar la consciència i reconèixer que alguna cosa ha de canviar. Estem immersos en un escenari de pessimisme del que tots plegats en som culpables, encara que els ciutadans ens vulguem sentir més víctimes, que la resta d'agents de la societat.

La frase "si els catalans anem junts, som imbatibles" que va utilitzar Joaquim Maria Puyal, jo modestament, també l'he fet servir en més d'una ocasió en les meves columnes, perquè crec que és el que ens falta als catalans, unitat. D'una vegada per totes,  hem de mirar a un horitzó comú,  hem de deixar de banda els condicionaments polítics per decidir per nosaltres mateixos. Som uns quants milions de catalans, amb una gran empenta, que volem viure en un país en llibertat, volem treballar i gaudir dels nostres recursos, i encara que la història ens diu que formen part d'un Estat, el cor ens reconeix que som un país amb identitat, amb llengua i cultura pròpia, preparat per afrontar el futur amb independència.

Crec que s'ha de fer molta pedagogia per aconseguir aquesta unitat social i política i en aquest àmbit,  els mitjans tenim molt a dir, i així ho definia en Puyal "el periodisme és una feina molt important en la nostra societat perquè la lliure circulació d'idees i l'explicació de la realitat des d'òptiques honrades per part dels periodistes ens permet, als ciutadans, disposar d'informacions fiables". El grans grups editorials han exercit una gram pressió sobre les institucions i els partits polítics, una circumstància que crec que comença a canviar amb les possibilitats que ofereix la xarxa i el periodisme digital. Reconec que en aquest nou segment de la informació existeix una manca d'acreditació, però amb el temps els lectors sabran discriminar el que realment té un interès social, aquells missatges col·lectius que serveixin per enfortir el nostre poble.

En definitiva,  el futur de Catalunya depèn dels catalans, de la capacitat de trobar un discurs comú, i aquest ha de ser el nostre objectiu, en el que els mitjans de comunicació hi hem de contribuir fent un periodisme proper i constructiu.

Comentarios