Vet aquí que una vegada hi havia un emperador que estava obsessionat per demostrar el seu poder mitjançant el luxe i l’aparença. Va encarregar a uns sastres els vestits més fins i elegants a canvi d’una gran recompensa. Els sastres li deien que la roba amb la que li feien els vestits era tan màgica que resultava invisible per a les persones encantades.
Quan l’emperador es va emprovar els inexistents vestits, fets a mida, va dissimular, fent veure que se’ls veia, per por a no ser jutjat com a incrèdul i, més, després que els seus propis deixebles i seguici l’elogiessin d’elegant. Mai ningú dels seus es va atrevir a explicar-li la realitat, a dir-li que la tela de la roba era inexistent. Fins que un dia els infants que, com bé sabeu, sempre diuen la veritat, van exclamar entre el públic que l’emperador anava despullat i el poble va explotar a riure.
El conte del “Vestit nou de l’Emperador” per analogia és quelcom aplicable a la nostra ciutat. L’emperador, el Sr. alcalde i els seus deixebles, regidors, la seva comparsa, li neguen la realitat. Així, fan pública una enquesta en la qual es diu que la Lleida del totpoderós emperador és una ciutat segura i poc conflictiva. Li han fet un vestit-una enquesta a mida.
Del CIS de Pueyo es desprèn que els carrers, places i barris de Lleida són oasis de la seguretat, la calma i la tranquil·litat. En l’oasi del totpoderós no existeixen robatoris o furs a la falda del castell, violència o intimidació en alguns barris, foscor i percepció d’inseguretat en algunes places, tumults i llançament de cadires i mobiliari urbà en carrers cèntrics de la ciutat i, per descomptat, en la seva realitat paral·lela tampoc existeixen agressions d’arma blanca.
Si l’emperador no vol veure la realitat i qui té al seu costat no li vol explicar per por a perdre el seu poder, allà ells. Ara bé, que no ens enredin en les seves pel·lícules virtuals i fantasioses. Suposo que això de veure la ciutat des del seient i finestreta del cotxe reial (oficial), amb guardaespatlles, dona una visió més reial i fantasiosa, que real a peu de carrer. Volien canviar Lleida, però s’han quedat amb allò que els hi és còmode i ens han canviat a pitjor allò que funcionava. La vida a Lleida és més difícil pels ciutadans, però més fàcil pels que prometien canvi.
Ara bé, els de la #Lleidaimplicada no volem que ens converteixin en ciutadans de segona, deambulant d’una ciutat bruta, deixada i on l’incivisme crida a més incivisme.
Apostem perquè Lleida esdevingui una ciutat segura i erradicar en la mesura del possible conductes delictives i incíviques. Exigim el compliment de les normes, més presència i coordinació policial al carrer i posar fi a la multireincidència. Ens neguem a normalitzar l’oasi de l’emperador.
Que la por a la dissidència no us impedeix veure la realitat i dir les coses més obvies. Tot i que l’entorn és hostil el poble lleidatà és llest.
