03.08.2020 |
Territoris.cat

Linyola recupera l'activitat del sector tèxtil gràcies al coronavirus

Confeccions A. Gispert, un taller que va arribar a ocupar mig centenar de dones. Elena Gispert, la nova generació que ja no va poder continuar l'activitat familiar, obria tot just fa un any una petita botiga de roba i complements per la llar, una botiga de poble, com diu ella
Elena Gispert amb la màquina adaptada a la confecció sanitària
Elena Gispert amb la màquina adaptada a la confecció sanitària
Linyola recupera l'activitat del sector tèxtil gràcies al coronavirus

Linyola va ser un dels municipis que va viure els anys àlgics del sector tèxtil Català, al municipi del Pla d'Urgell van sorgir una important quantitat de tallers de confecció una activitat econòmica incipient que volia complementar l'activitat agrícola. Però es veu que a Linyola hi va haver un Rector molt temprat, mossèn Antoni Naudí, qui va tenir la feliç idea d'aglutinar aquesta activitat en una cooperativa, i l'any 1969 s'inaugurava la Cooperativa CIPA.

Instal·lacions de la cooperativa CIPA de LinyolaSegons explicava Joan Civit, en un recull històric de Linyola, publicat a la revista URTX, Mossèn Antoni Naudí va impulsar la cooperativa amb la voluntat de proporcionar llocs de treball a noies i dones, i així evitar el desplaçament a altres poblacions del veïnat, una manera d'aconseguir més ingressos en les famílies. CIPA es va convertir en un referent per implantar en les seves instal·lacions una llar d'infants laboral, que va permetre no tan sols conciliar els entorns familiars de les treballadores, sinó de tot el municipi.

Al voltant de la Cooperativa CIPA van sorgir molts altres tallers particulars, que va permetre desplegar un teixit empresarial que va arribar a ocupar centenars de persones, fins a arribar a la primera dècada del segle XXI, amb tota la deslocalització del sector tèxtil i el tancament de la Cooperativa l'any 2010. Amb la clausura de CIPA, també van tancar la majoria dels tallers.

Algunes de les petites empreses familiars que havien sorgit de l'auge de la demanda tèxtil, van conservar la maquinària, però ja no les van poder tornar a utilitzar, per la qual cosa van haver de reconvertir l'activitat, o abandonar-la definitivament.

Elena Gispert amb la màquina adaptada a la confecció sanitàriaUn dels exemples va ser Confeccions A. Gispert, un taller que va arribar a ocupar mig centenar de dones. Elena Gispert, la nova generació que ja no va poder continuar l'activitat familiar, obria tot just fa un any una petita botiga de roba i complements per la llar, una botiga de poble, com diu ella. Una activitat que va impulsar com autònoma i que l'epidèmia de coronavirus ha fet reduir els ingressos sota mínims suportables.

Però sembla que la CODID-19 havia reservat alguna que altra possibilitat per alguns sectors de l'economia, i l'Elena va poder desempolsar alguna de les màquines industrials que la família va conservar, potser per nostàlgia, o bé esperant oportunitats com l'actual

Els contactes que els Gispert havien mantingut durant l'activitat de prop de seixanta anys, es van posar en contacte amb ells, com a conseqüència de l'increment de la demanda d'articles de protecció en el sector sanitari. La Elena ha pogut complementar els seus ingressos, amb aquesta possibilitat que l'hi ha ofert l'empresa Bímedica, per la que també ha pogut donar feina a quatre persones més, que també conservaven les màquines.

Elena Gispert i el seu equip confeccionen al votant de mig miler de bates quirúrgiques d'un sol ús cada dia, en fan una primera part, i després les traslladen a un altre taller que es troba al polígon Colomer de Golmés, també reconvertit al sector tèxtil, on finalitzen els acabats s'empaqueten i es lliuren al client Bimèdica.

Linyola recupera l'activitat del sector tèxtil gràcies al coronavirus
comentaris