Quina ha estat l'evolució del festival des dels seus inicis, al 2011?
L'evolució ha estat impressionant. En la primera edició érem només 10 municipis i aquest any en som 26. Cada any hem anat creixent i aquest hem pogut comptar amb municipis de la Catalunya Nord. Estem molt contents amb l'evolució.
D'on va sorgir la idea de fer un festival al Pirineu sobre música antiga?
Va sorgir de la necessitat d'aprofitar el patrimoni cultural i artístic que hi ha al Pirineu. Vam veure que hi havia un buit a Catalunya de la Música Antiga i vam creure que el festival podia ser una manera d'ajudar la població catalana i del pirineu en aquest aspecte.
Amb la participació de 26 municipis i amb unes 54 activitats programades, com s'aconsegueix tenir una bona logística i una bona transversalitat entre els municipis?
La logística és molt complicada. Hi ha molts municipis que estan força lluny l'un de l'altre, i també hi ha vegades que les activitats es solapen. Organitzar tot això només es pot fer a base de tetris, mals de caps i amb un equip que es va movent d'una banda a l'altra amb els vehicles que disposem.
A banda de concerts, també realitzeu altres activitats com són visites guiades als llocs on feu els concerts o, feu els concerts a l'aire lliure. D'on prové aquesta idea de barrejar les dues coses?
Volem que la gent del territori visqui el seu patrimoni. El Pirineu està ple d'indrets magnífics com en els que fem algun concert: el Niu de l'Àliga, l'Estany Gento, el Llac d'Engolasters, el jaciment de la Roureda a la Margineda... Per les properes edicions anirem ampliant els llocs, ja que volem afavorir l'assistència de persones que no anirien al concert si no es fes la visita a aquests llocs.
Aquest any heu iniciat una prova pilot: el FeMap Social. En què consisteix?
Hem de respondre a totes les necessitats socials perquè estem finançats amb fons públics, per això vam establir aquest any la prova pilot de tres experiències a tres llocs. El FeMap Social a la Seu d'Urgell es va centrar en la Salut Mental, a Puigcerdà en les disminucions psíquiques i físiques i a la Pobla de Segur en la gent de la 3a edat. A aquestes persones se'ls hi va fer un taller previ als respectius concerts per introduir-los a la música antiga.
Estem molt contents amb l'experiència viscuda aquest any i, per tant, puc dir que l'any vinent intentarem que sigui molt més global.
Ens podries fer un balanç ara que ja esteu a les acaballes del festival? I també sobre el Gastrofilm?
Doncs, estic molt satisfet. La qualitat artística és molt bona, tot i que l'assistència segueix sent moderada. Es necessita més gent perquè costa de mantenir.
Sobre el Gastrofilm només dir que aquest any ha anat a millor i hem ajudat a promoure força productes de la zona.
Abans ens has comentat que el festival es finança amb fons públics, quines són les institucions que hi participen?
Ens financem bàsicament pels Ajuntaments, que fan un esforç econòmic important i el que aporten representa una tercera part del total de les aportacions. També rebem finançament de tres Diputacions i de la Generalitat, tot i que el suport que es rep per part seu és insuficient en comparació amb altres festivals.
Ja per acabar, al ser un festival petit, com us distribuiu les feines?
Aquít tots fem de tot. Un reduït equip organitzatiu transporta els músics, fa la venda d'entrades a taquilla, reserva hotels, carrega cadires...
