En l'inici de l'acte, Mossèn Jordi Orobitg la va presentar com una monja atípica, per a qui la multiculturalitat sempre ha estat present a la seva vida, per afegir que a ella això li ha permès aprendre moltes coses. En la seva vida -va afegir- hi ha un personatge clau, i és Jesús.
Sor Lucia va començar la seva intervenció dient que el llibre no va contra ningú, i que està escrit des l'interior, de la seva estimació per Jesús del qual pensa que ha vingut a instaurar un nou ordre que està a les nostres mans. Va voler dedicar el llibre als seus pares, per haver-li donat la vida i per haver fet possible compartir-la amb els seus 7 germans. També l'ha dedicat a les seves "germanes" amb les quals ha trobat una comunitat de vida, a més d'un grup de voluntaris i voluntàries, que en començar eren 2 i ara ja arriben a 150 persones. Tots ells escolten els anhels claus de la gent, la qual cosa s'ha traduït en la creació de la Plataforma pels Aliments a Manresa on s'ubica la seva tasca.
Va manifestar que no és just que una minoria en la jerarquia de l'Església marqui el destí d'aquesta. Pel que fa a l'evantgelització, ella creu que s'ha de parlar de l'evangeli amb naturalitat, cal parlar d'humanitzar, implicar-nos en la humanització del nostre món i no tan d'evangelitzar. En aquest sentit, va afegir que "la raó està en estimar i no posar etiquetes a les persones. Per altra banda, ens tornem tan espirituals que ens oblidem del que és el nostre món".
En una bateria de preguntes que li va fer Francesc Romeu, una de les quals va ser: Quin lloc se'ls hi ha de fer als pobres a l'església?, Sor Lucia respongué que "ells han d'ocupar el centre, perquè eren els preferits de Jesús". Va demanar "tolerància zero" per al retenir i no compartir també per part de l'església, de la qual no accepta el que sigui una institució massa rica, que està aferrada a les seves propietats, per afegir que li sobra molta pompositat i li falta austeritat i sobrietat. Pel que fa a altres qüestions plantejades per Romeu, com quin és el paper de la dona en l'església, Caram va dir que des de la jerarquia de l'església, aquest paper no està reconegut, però que "les dones hem d'anar guanyant el nostre espai que no és de poder, sinó de convicció", per afegir que "no espero que ens donguin la veu, però sí agafar-la i assumir el nostre compromís dia a dia".
En acabar l'acte, Sor Lucia Caram, Francesc Romeu i varis representants de l'Associació d'amics del Bisbe Deig es van dirigir al Restaurant Resquitx de Golmés, amb la finalitat de participar en el sopar-tertúlia, que l'associació ve realtizant regularment. Conduida i moderada per Carles Tejedor, membre fundador de l'associació, la tertúlia és un fòrum d'opinió i un altaveu de la societat civil, un espai de sociabilitat que possibilita la comunicació i relació intel·lectual entre persones de diferents àmbits de la cultura, del món empresarial, de l'ensenyament o la societat en general. Un dels tertulians convidats en una anterior ocasió, el periodista i escriptor Francesc-Marc Álvaro, en un dels seus artícles publicats al diari La Vanguardia, va considerar que les tertúlies organitzades per l'Associació d'Amics del Bisbe Deig són de les més brillants que s'organtizen arreu de Catalunya.
L'Associació d'Amics del Bisbe Deig és oberta a tothom que ho desitgi i dóna la possibilitat de formar-ne part en qualitat de soci.
