17.10.2019 |

La presidenta d'Òmnium Cultural Muriel Casls considera que als catalans els "falta orgull"

Muriel Casals va presidir la presentació de la secció comarcal d'Òmnium Cultural al Pla d'Urgell, que coordinarà el veí de Vallverd Victor Costa, i de la que en formen part una vuitantena de comarcans, afiliats a l'entitat.
El públic asssitent a l'acte de presentació de Òmniun al Pla d'Urgell.
El públic asssitent a l'acte de presentació de Òmniun al Pla d'Urgell.
La presidenta d'Òmnium Cultural Muriel Casls considera que als catalans els "falta orgull"

Òmnium Cultural va presentar en societat la secció territorial del Pla d'Urgell, el passat dissabte, en un acte presidit per la màxima responsable de l'entitat Muriel Casals, a qui van acompanyar el representant de la seu Lleida-Ponent Josep Maria Forné i el que serà coordinador territorial Victor Costa. L'acte va tenir lloc al Centre Cultural de Mollerussa, i va comptar amb l'assistència d'un gran nombre de simpatitzants de l'entitat cultural i representants d'entitats de la comarca.

La presidenta d'Òmnium Cultural, Muriel Casals, va dirigir una xerrada als assistents, en la que va explicar, de manera entenedora, el perquè Catalunya s'ha vist arrossegada a la situació econòmica actual per la dependència d'Espanya. Amb la frase "els catalans de les pedres en fan pa" Casals destacava la personalitat

d'un poble que malgrat la contínua opressió ha estat capaç d'evolucionar d'una manera eficient, com es va demostrar amb la industrialització o amb l'agricultura.

Catalunya va ser capaç de convertir-se en un referent industrial i agrícola, malgrat les deficiències de recursos naturals i la poca demografia per poder produir. Per aquest motiu, Catalunya necessitava relacionar-se amb l'exterior per poder continuar el desenvolupament.

Casals explicava que van ser dos motius els que van perjudicar a Catalunya, d'una banda el proteccionisme espanyol, aplicant aranzels que impedien l'arribada de productes de l'exterior i l'altre, l'arribada de la immigració a l'haver tingut "la sort de rebre població amb ganes de treballar cada cop que això era necessari". Dos fenòmens que han marcat la nostra mentalitat més enllà del temps que seria necessari que ens hagués marcat.

Durant molt de temps Catalunya va ser la "fàbrica d'Espanya", i ara que ja no ho som "per sort" una part dels responsable econòmics i empresaris creuen en la necessitat del mercat espanyol com a única sortida. Però en realitat en aquests moments,  el mercat espanyol representa una part molt petita del comerç del país, i el destí de la producció catalana és el món i el comerç interior. 

Al llarg de la història aquest proteccionisme de la unitat espanyola va provocar estar allunyats de la competència, fins al 1986 amb l'obertura d'Europa, que va demostrar que la indústria catalana no havia fet l'esforç de reduir el costos de producció, ja que els aranzels havien impedit l'entrada de matèries primeres i maquinària que fessin possible la modernització. A tot això, Casals va assegurar que si en lloc de ser la fàbrica d'Espanya hagués estat una fàbrica d'Europa o la fàbrica del món, s'hauria guanyat un temps preciós.

Tot i així, a partir del 1986 Catalunya va tenir capacitat de reacció per poder competir amb preus més baixos al mercat exterior, passant a ser una fàbrica d'Europa, rebaixant els costos de producció. 

Muriel Casals feia referència al fenomen de la immigració, afirmant, que si per una banda l'arribada de persones d'altres llocs havia estat motiu de l'increment demogràfic, això també feia possible que Catalunya tingués un pes més important en el concepte Europeu, al tenir un nombre important de ciutadans. Per altra banda,

la facilitat de mà d'obra barata, accentuava el no tenir que esforçar-se en incorporar millores tècniques en els processos de producció, que dificultaven la competitivitat.

Una de les febleses de la nostra economia és que tenim una productivitat més baixa de la que tenen els països del nostre entorn més proper.

La presidenta d'Òmnium Cultural va fer referència al Dèficit Fiscal, destacant que es tracta d'un aspecte molt sensible ja que són els diners de l'esforç dels catalans, gestionats per una administració que no els retorna ni en forma d'inversió en infraestructures ni en despesa social. Els catalans paguen un canon d'entre un 8 i un 10%, de la riquesa generada, pel fet de pertànyer a la unitat administrativa d'Espanya. Aquesta quantitat que es queda l'Estat "per a més inri"  es gasta amb criteris poc coherents, com trens que no utilitza ningú o aeroports per decorar el paisatge.

Muriel Casals va destacar que en aquest moment és una imprudència no exigir el retorn dels impostos, perquè Catalunya els necessita, per produir millor i tenir una millor educació i sanitat, a aquest fet la presidenta d'Òmnium va afegir, que la relació amb l'administració espanyola està plena d'agressions, en temes tan delicats com la fiscalitat i la llengua.

Casals creu que cal fer un salt endavant, en un escenari en que la ciutadania ha estat capaç de dir la seva amb actes com la manifestació del 10 de juliol, o el procés de consultes sobre la independència, ha fet més rica Catalunya en els aspectes polítics i socials, així com un creixement de la consciència patriòtica. Per tot això cal fer un canvi, que ha de venir de la mà dels polítics, són els polítics els que tenen la responsabilitat. La societat civil pot posar el focus en el problemes, en les fortaleses, però no pot dissenyar el pas necessari que el país necessita.

Aquest canvi s'ha de fer per "patriotisme català" perquè és just, cal administrar els diners dels catalans, s'ha de reivindicar la llengua i la cultura, però també el canvi respon a un patriotisme internacional, no es pot privar als ciutadans europeus de la riquesa que significa, que a Europa i hagi la cultura i la llengua catalana, una identitat diferenciada que és Catalunya. El país no pot acceptar ser difuminat en aquest context europeu, s'ha de fomentar, també, un patriotisme europeu.

Comentarios