Interiorista i pintora de formació, Cristina Font expressa les seves sensacions vitals amb la pintura, una manera d'exterioritzar la seva personalitat i transmetre llibertat. L'artista repetix exposició a la sala Slàvia de les Borges Blanques, a la que hi ha traslladat la seva primavera pictòrica que anomena Cercles, després de la seva primera proposta que va titular Colors.
La Cristina ha sentit una especial atracció pels elements de proximitat, que han estat presents en la seva infantesa, des dels objectes de la botiga familiar, passant pels paisatges i conreus de la seva comarca el Pla d'Urgell. Imatges que ha traslladat a la seva obra, que es caracteritza per la gran varietat de color amb el que intenta atreure l'atenció de l'espectador.
CERCLES (SAU)
Tard o d´hora tot s´acaba però tornarà a començar
com la llum del dia que en deixa l´obscuritat.
El silenci del poeta i la pàgina en blanc
conviuran fins que el cercle es torni un altre cop a tancar.
Però avui sembla irrepetible, avui sembla diferent;
cada cop sembla l´últim cop, però aquesta nit la màgia ens ha agafat.
Cada esforç sembla el primer esforç,
però aquesta nit el cercle s´ha trencat.
Però la màgia del solstici avui ens ha captivat,
enmig del cercle ha entrat la llum
i res no tornarà a ser com abans.
Enmig del cicle, al mateix punt,
el món sembla haver-se aturat.
