El 22 d’abril se celebra el Dia Internacional de la Mare Terra, una jornada per a reflexionar sobre tot allò que està a les nostres mans per a la preservació del planeta. Perquè aquest és el nostre hàbitat i el de tota la fauna i flora que ens envolta. A prop o lluny, plantes i animals tenen la seva funció en un sistema que es troba interconnectat molt més del que ens pensem. Així, qualsevol acció en positiu que realitzem en el nostre àmbit d’abast, repercuteix en el conjunt. També té repercussió en el nostre entorn si l’activitat que realitzem és negativa, contaminant i, per tant, perjudicial.
Conscienciar-nos sobre aquesta repercussió és la premissa per poder actuar per alentir la degradació planetària, de prats, boscos, mars, rius i llacs. I, malgrat que en aquesta tasca tothom hi està cridat a posar el seu gra de sorra, els productors dels aliments que consumim hi tenen un paper rellevant.
Avui ens fixem en l’experiència d’una família de La Pobla de Segur que són ramaders, agricultors, productors i venedors de carn que comercialitzen amb la marca Cal Tomàs, ara ja des de quatre botigues a peu de carrer, a La Pobla, a Tremp, a Sort i a Vielha. També des de la seva pàgina web caltomas.cat els arriben encàrrecs de tot arreu en línia, comandes que lliuren amb transport especial per tal de garantir el manteniment de la cadena de fred que protegeix el producte. A banda d’això, desenvolupen tota la tasca comercial i de distribució com a proveïdors d’establiments de restauració: un volum de feina que es tradueix en el 50% del negoci.
El Miquel i la Laura Gordó són la quarta generació d’aquesta saga de ramaders ben arrelada a la terra pallaresa. Ells comanden ara el negoci i ho fan en sintonia amb la sostenibilitat que demana la terra, una nova mirada del sistema de producció que, en realitat, no és tan nou, només que mira enrere per aprendre dels qui segurament eren més conscients que havien de cuidar tant la terra com els animals, l’entorn que ens alimenta i on vivim.
Parlem d’agricultura i ramaderia regenerativa. La mateixa paraula ens explica que la clau d’aquesta manera de treballar és regenerant i deixant regenerar la terra. Fixant-nos en el cicle natural de plantes i animals, es procura tancar cercles com el de la fertilització dels prats amb els fems dels animals que produeixen menjant l’herba dels mateixos prats. Miquel Gordó ens en fa cinc cèntims:
“fem que els animals mengin més herba i menys gra, perquè així la seva alimentació s’assembli més a la d’un remugant. I anem fent rotacions dels animals per diferents pastures, canviant fils de tancats perquè les vaques canviïn de partida”.
D’aquesta manera, el bestiar no esgota el menjar i permet que l’herba vagi refent-se més ràpidament que si ho hagués de fer des de zero. “A la muntanya -afegeix Gordó- “cada cop fem partides més petites, anem movent els animals tres o quatre vegades durant tot l’estiu, perquè a més de menjar, caguen i pixen allà on són, imitant el que fan els ramats d’animals salvatges a la sabana o a on sigui, que no se separen i es van movent, i això ho fem perquè està demostrat que és el millor per a la terra. Això fa que cada cop quedi més fertilitzat el terreny i d’anar-hi més, cada any hi ha més herba”.
Aquesta és una mirada més holística del conjunt de l’activitat, tenint en compte on es fa. Cuiden els animals alhora que beneficien la terra. Una altra mesura que apliquen és fer el seu propi cereal, per tal de no dependre tant de les fàbriques de pinso, i amb aquest sistema han aconseguit que tota l’agricultura que es destina als vedells i a les vaques sigui regenerativa i ecològica. “No deixem mai la terra llaurada ni per llaurar, la toquem el mínim possible perquè, en general, s’està perdent molta terra fèrtil de tant llaurar. Fertilitzem tota la terra amb els fems dels nostres animals, encara que sigui portat amb remolc”, argumenta el Miquel.
El balanç d’aquesta nova manera de treballar “és positiu”, afirma Miquel Gordó.
“Evidentment, això t’ha d’agradar i t’ha d’apassionar. Les collites mai són tan bones com amb l’agricultura convencional, però, en contrapartida, s’hi gasta menys perquè no fiques fertilitzants ni additius químics”.
I, per damunt de tot -afegeix- “pots estar tranquil amb tu mateix. Si t’interessa una mica el planeta, la terra, el canvi climàtic, no tens grans collites, però tampoc no hi has invertit tant, per tant, el balanç és positiu i equilibrat”.
El Miquel explica que els han anat a veure alguns ramaders, d’ovelles o vaques, per veure com ho fan. “També ha vingut gent que ja ho practica, però que vol compartir experiències, com el Francesc Font, que és el xaman de l’agricultura regenerativa. Li hem explicat el que sabem nosaltres d’engreixar vedells i ell ens ha explicat moltíssimes coses de la terra, a banda dels cursos que hem pogut fer”, precisa des del Pallars aquest ramader convençut que en aquesta altra manera de fer hi sortim guanyant tots.
Als qui encara són poc inclinats a deixar-se portar per la filosofia del ‘menys és més’, ell “els diria que ho provin. L’ús de pesticides a dojo ja veiem que ha causat problemes amb algunes espècies com les abelles, que estan desapareixent, i això és una catàstrofe per a la cadena tròfica, i només és un exemple senzill i clar que tots entenem, però també tenim aqüífers contaminats per aquesta causa. Ens hi va el futur”, exposa Miquel Gordó. Però també entén qui no fa el pas. “Necessitaríem que les administracions ens ajudessin més, perquè costa tirar endavant i més amb aquests sistemes, perquè tot avui dia està basat en la producció, per això és normal que a la gent li faci por”.
El Dia Internacional de la Mare Terra, tal com l’Organització de les Nacions Unides (ONU) el va anomenar, és també un bon dia per a pensar en la força que, com a consumidors, també tenim. Informar-nos sobre qui hi ha al darrere de cada article que adquirim ens farà més o menys còmplices de la cura del planeta i d’aquesta terra que habitem i que també nosaltres així podem cuidar.
