Després que la Diputació de Lleida anunciés l'organització d'una jornada tècnica per debatre sobre l'ús del iodur de plata contra les pedregades -acte que tindrà lloc el proper 27 de setembre dins de la Fira Agrària de Sant Miquel-, el Departament d'Agricultura se suma a l'obertura del debat sobre les estratègies de lluita contra les pedregades i impulsa una jornada tècnica amb l’objectiu d’analitzar i debatre tots els elements i alternatives que actualment disposa el sector per fer front a una de les inclemències meteorològiques que més afecta la collita de fruita i altres cultius a Catalunya: les pedregades o calamarsades.
La jornada, que tindrà lloc el proper 17 de setembre a l’Escola Tècnica superior d’Enginyeria agrària de Lleida (ETSEA) es planteja amb la intenció d’analitzar de forma separada tres dels instruments que, cadascun d’ells en la seva pròpia essència i amb resultats diferents sobre factors com la qualitat i la quantitat de la collita esperada, permeten fer front a les pedregades. Es tracta de les xarxes antipedregada, les assegurances agràries i l’estimulació de la precipitació mitjançant la sembra de nuclis de gel artificial amb ús de iodur de plata.
A tal efecte, s’ha previst la intervenció en cadascun dels blocs previstos d’experts i professionals de reconegut prestigi, així com de tècnics vinculats estretament al sector productor i comercialitzador amb profunds coneixements en la matèria, de manera que les visions contraposades permetin disposar, sota la base de l’elevat rigor científic i tècnic que aportaran les persones que intervindran, dels elements de judici necessaris a l’hora de prendre decisions. Entre els assistents s'hi compten catedràtics experts en la física de núvols, en climatologia i en la producció hortofructícola, que permetran un anàlisi acurat i rigorós de les tècniques aplicades en cadascuna de les alternatives a la lluita contra les pedregades. En aquest sentit destaca la participació d’experts de l’ANELFA, associació francesa en la lluita contra les inclemències meteorològiques que des de l’any 1952 porta a terme de manera ininterrompuda campanyes de lluita anticalamarsa.
També està prevista la participació de catedràtics de física de l’atmosfera i de física aplicada i experts en la física de núvols tant de la Universitat de Barcelona com de la Universitat de León, de responsables del Servei Meteorològic de Catalunya i de de professors titulars de l’ETSEA.
El debat s’enriquirà amb la participació, per part del sector, de destacats responsables d’importants cooperatives productores de fruita d’arreu de Catalunya, mentre que per part de l’Administració s’aportarà la visió d’aquesta en relació als costos i l’eficiència dels instruments de suport a estructures com les xarxes o les assegurances. Respecte aquesta darrera qüestió, és prevista la participació del director d’Agroseguro a Catalunya.
Estiu de pedregades a les Garrigues
La jornada pren una rellevància especial en una campanya en la que les pedregades han tingut un impacte sensiblement superior al d’altres anys, no només pel grau d’afectació sobre les parcel·les afectades sinó també per la freqüència amb la que s’han produït i la distribució sobre el territori. Concretament, la comarca de les Garrigues s'ha vist afectada per quatre pedregades al llarg d'aquest estiu que van malmetre gran part de les collites de fruita dolça, vinya i olivera.
Cal tenir present que les pedregades i calamarsades de finals de primavera i estiu són un dels factors que més afecta a la renda dels productors, especialment d’un sector tan estratègic com el de la fruita fresca. Actualment, la minimització dels seus efectes es pot combatre a través de mètodes com la implantació d’estructures com les xarxes antipedregada, les assegurances agràries o l’emissió de nuclis artificials de gel. No obstant això, no tots aquests mètodes ofereixen les mateixes prestacions al productor, ni totes asseguren en el mateix grau la renda agrària. Així, mentre que les xarxes són la forma de protecció més efectiva contra els danys produïts per la pedra, tant pel que fa a la quantitat com a la qualitat de la producció, alhora que asseguren el subministrament a les centrals, són les estructures més costoses econòmicament parlant. Per la seva banda, les assegurances dels cultius són un instrument imprescindible a l’hora de gestionar els riscos a causa de les inclemències meteorològiques, però per contra no resolen la problemàtica del subministrament regular al mercat. Finalment, alternatives com l’aplicació de iodur de plata, no han aconseguit encara un consens majoritari del sector productor i són motiu d’un debat recurrent i controvertit.
