27.10.2021 |
Territoris.cat

Arqueòlegs de la UdL documenten una inundació del segle VIII aC als Vilars d'Arbeca

Nova descoberta a la fortalesa, on també es localitza fora muralla un estable, probablement de cavalls

 

Pla sencer de la responsable de la campanya arqueològica i catedràtica de Prehistòria de la UdL, Natàlia Alonso, mostrant els indicis de l'avinguda d'aigua que va afectar Vilars el segle VIII aC, el 29 de juliol del 2021. (Horitzontal)
Natàlia Alonso, catedràtica de Prehistòria de la UdL, mostrant els indicis de l'avinguda d'aigua. Foto: Salvador Miret (ACN)
Arqueòlegs de la UdL documenten una inundació del segle VIII aC als Vilars d'Arbeca

El Grup d'Investigació Prehistòrica (GIP) de la Universitat de Lleida (UdL) ha documentat una gran avinguda d'aigua que va afectar la fortalesa dels Vilars d'Arbeca (775-300 abans de Crist) del segle VIII aC, similar a les que el jaciment ibèric ha patit recentment amb els temporals Dana (2021) i Gloria (2020). Les proves han quedat al descobert durant la darrera campanya d'excavacions, desenvolupada aquest juliol amb estudiants de set universitats de l'Estat i la col·laboració de l'empresa Iltirta Arqueologia. D'altra banda, els arqueòlegs han localitzat fora muralla una estructura semicircular al nord de la plataforma est, que correspondria a un ampli estable destinat a grans animals, probablement a cavalls, de l'etapa de l'ibèric antic. 

Pla obert del jaciment dels Vilars d'Arbeca, el 29 de juliol del 2021. (Horitzontal)

Els treballs, que compten amb el patrocini del Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya i de l'Ajuntament d’Arbeca (Garrigues), s'han centrat enguany a la zona fora muralla a l'exterior de la porta est, en nivells de la primera Edat del ferro i de l'ibèric antic. Als nivells més antics de Vilars 0, a l'extrem sud de la zona exterior d'aquesta torre-porta oriental, l'equip buscava nova informació sobre la topografia damunt la qual els primers pobladors van edificar la Fortalesa, fa gairebé 2.800 anys. 

Pla obert de l'interior del jaciment dels Vilars d'Arbeca, el 29 de juliol del 2021. (Horitzontal)
 

Durant aquesta campanya d'excavacions, s'ha localitzat l'evidència estratigràfica d'un "interessant nivell de sorres i graves" corresponent a una gran rubinada que "demostra que la dinàmica del curs del barranc de l'Aixaragall era similar, i que segurament aquest fenomen climatològic amb fortes avingudes d'aigua fou recurrent en el passat", segons ha explicat la responsable de la campanya arqueològica i catedràtica de Prehistòria de la UdL, Natàlia Alonso.

Els arqueòlegs també han tret a la llum una estructura semicircular al nord de la plataforma est. Es tracta d'un gran edifici en pedra de l'ibèric antic (segle VI-V aC), amb una porta d'entrada al sud, que correspondria a un ampli estable destinat als grans animals. "Segurament era per als preuats cavalls, impossibles de guardar a l'interior, degut al reduït espai disponible", ha explicat Alonso.

"La custodia de les eugues embarassades en aquest espai hauria permès, per exemple, la recuperació dels fetus avortats, que després són enterrats de manera ritual sota les cases", ha assenyalat la catedràtica de Prehistòria de la UdL 

De fet, en aquesta fase n'hi ha un total de dotze. "Si les eugues haguessin estat en un espai obert, la preservació dels fetus fins el seu enterrament hagués estat impossible", ha remarcat.

Per acabar de contrastar aquesta hipòtesi, l'equip de la UdL ha recuperat mostres de sediments que se sotmetran a analítiques de microestratigrafia i de microresidus orgànics.

També queda oberta una darrera incògnita. L'ús d'una nova estructura excavada en el subsòl, justament en front de la porta est, possiblement construïda durant la fase de Vilars I (segle VII-VI aC) i amortitzada durant Vilars II (VI-V aC). "L'escassa superfície que hem pogut documentar durant aquesta campanya no ens permet una interpretació clara, però podria tractar-se d'una estructura defensiva en relació amb el fossat de la mateixa època al sud de la porta", ha apuntat Natàlia Alonso.

Aquestes excavacions corresponen al darrer any del projecte quadriennal de recerca de la UdL 'La fortalesa dels Vilars i l'oppidum de Gebut: Gènesi, identitat i heterogeneïtat en l'ethnos ilerget', subvencionat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Ara, ja s'està treballant per al projecte per als quatre pròxims anys.

Arqueòlegs de la UdL documenten una inundació del segle VIII aC als Vilars d'Arbeca
comentaris