El conjunt rupestre de la Roca dels Moros del Cogul va obrir al públic el passat dissabte els nous espais i els accessos que s'han adequat per eliminar les barreres arquitectòniques i facilitar la visita a persones amb mobilitat reduïda. L'actuació, que també ha inclòs l'enjardinament de l'entorn del conjunt i zones d'esbarjo, la va inaugurar la consellera de Cultura, Natàlia Garriga.
La consellera de Cultura, Natàlia Garriga, ha destacat la importància de les obres ja que permeten posar el patrimoni cultural a l'abast de tothom. "L'accés universal a la cultura ha de ser una de les prioritats de qualsevol acció política desplegada des de les institucions públiques", ha indicat.
El treballs realitzats al conjunt rupestre han consistit en la supressió de les barreres arquitectòniques, l'adequació dels paviments i la instal·lació d'un nou enllumenat. També s'ha millorat l'enjardinament de la zona i s'ha adequat l'entorn destinat a l'esbarjo dels visitants. Així mateix, també s'ha ordenat la zona d'aparcament de vehicles, s'ha refet un dels murs de pedra de l'entorn de l'aparcament, s'han instal·lat baranes de seguretat i rampes accessibles i, finalment, s'ha construït un nou mur de gabions per millorar la seguretat i l'espai de tot el conjunt. Les obres han tingut un cost total de 278.897 euros.
La Roca dels Moros
La Roca dels Moros del Cogul es considera un dels jaciments d'art rupestre més importants i coneguts de la península ibèrica. Va ser declarat Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN) el 1924 i, juntament amb el conjunt de les representacions d'art rupestre de l'arc mediterrani de la península ibèrica, inscrites com a Patrimoni Mundial per la UNESCO l'any 1998.
Les representacions que s'hi troben remeten a tradicions, creences i rituals heretats de generació en generació, durant mil·lennis. En total, s'hi han documentat 52 imatges pintades, 11 agrupaments de gravats i més de 250 signes en inscripcions ibèriques i llatines. Tot aquest fris es troba dins d'una cavitat en un gran bloc a l'aire lliure i cobreix uns 3 m d'amplada i 2 m d'alçària.
"Les pintures rupestres de la Roca dels Moros són un dels millors exemples d'art llevantí", ha afirmat Marina Miquel, de l'Agència Catalana del Patrimoni Cultural. En concret, destaca el gran nombre de representacions femenines que s'han trobat en aquest espai, característica poc habitual en l'art llevantí, i els milers d'anys que es va utilitzar la roca, des del paleolític inferior fins a l'època iber i romana.
