"Volem esdevenir independents per deixar d'explicar allò que som", Francesc-Marc Álvaro

La sala d'actes de l'Espai Macià va acollir el divendres 5 de juliol la conferència "La memòria col·lectiva i la llibertat de Catalunya" a càrrec de Francesc-Marc Álvaro. L'acte que va comptar amb un nombrós públic, estava organitzat per l'Associació d'Amics del Bisbe Deig. Carles Tejedor en la seva intervenció, va explicar les accions que duen a terme des de l'Associació que presideix i que en totes les conferències acostumen a parlar d'alguna vessant del bisbe. 

Per la seva part, Josep Mª Escribà, de "Compromís per Lleida", va presentar a l'autor del qual va dir que "quan fa d'intelectual és d'aquestes persones que escriuen i parlen igual de bé". Entre altres coses, va destacar que 'Entre la mentida i l'oblit' és un llibre que amb capítols molt breus, fa una reflexió sobre la memòria, de lluny i de prop, i que en l'interès per la particular, aquesta està sotmesa a la gran memòria col·lectiva". De lluny parla dels grans fets europeus, des de l'holocaust fins les grans immigracions, de manera molt planera. De la part de prop, es centra en els afers propis, en Catalunya, en la relació amb l'estat, aquest tardofranquisme que ens porta a aquest present tan difús, per afegir, que  "en definitiva, el llibre és una bona guia per cercar i per entendre bé moltes coses d'aquest oblit molt proper". 

"La causa dels catalans, és una causa moral"

"La memòria és molt important però només té sentit si ens permet il·luminar el que està passant ara. Nosaltres mirem enrere perquè volem mirar endavant". Amb aquestes paraules, Francesc-Marc Álvaro iniciava la conferència 'La memòria col·lectiva i la llibertat de Catalunya, en el transcurs de la qual, el periodista va agrair la magnífica acollida que va rebre per part del públic present, i l'atenció rebuda per part del director de l'Espai Macià, Josep Segura. Aprofitant el marc on es trobava, va fer un paral·lelisme entre l'època que va viure Francesc Macià i l'època actual, i els motius que portaria al que va ser president de la Generalitat, de catalanista a separatista, així com el procés que està vivint Catalunya respecte de l'estat Espanyol. 
A tall d'anècdota, va explicar la trobada recent que va tenir amb un periodista dels EUA, una persona més de les moltes que segueixen amb interès el procés català arreu del món, i aquest en la seva estranyesa, li va preguntar que era el que volíem els catalans. Després de diversos supòsits exposats pel nord-americà, la resposta d'en Francesc-Marc va ser que "no nomès volem construir la independència per una qüestió de cartera" provocant un desconcert en l'americà, a més d'afegir que "no volem només ser independents per protegir una cultura, una llengua...o que per raons econòmiques haguem arribat aquí; No és el poder, només! És una cosa que està mes enllà i mes ençà de tot això, és una qüestió moral. La causa dels catalans en aquest moment, no busca la santedat i el martiri, sinó que té a veure amb elements que són de caràcter moral. És una causa moral justament perquè volem esdevenir independents, per deixar de donar explicacions d'allò que som i com som. Les nacions que tenen estat no han d'explicar allò que són".

De la figura de Francesc Macià, va explicar que "trobem abans que tot, un líder moral abans que un líder polític", i que ho va ser per la seva intuïció en la causa catalana, "perquè si bé havia de tenir una resolució política, responia d'una manera molt profunda a qüestions atàviques, a qüestions pre-polítiques". Va afegir que Macià se n'adona quan se'n va a Madrid, quan és parlamentari, Madrid li dóna el coneixement afinat de què el problema de la nostra relació amb aquests poders espanyols és irresoluble perquè no respon a una qüestió tècnica. Va posar d'exemple el cas d'Alemanya i els Lands, en què es parla de balances fiscals, d'economia, d'equilbris d'interessos, però de res més. I va afegir, que "quan nosaltres els catalans, parlem ara de recursos i de balances fiscals o a l'època del tancament de caixes, parlem d'una cosa d'abans de l'economia".
Seguint amb el paral·lelisme amb l'època de Macià, va dir que "un s'adona de què quan es parla de la llengua, de l'expressió, en fi, de la catalanitat, no s'està parlant d'una qüestió tècnica, és una qüestió prèvia al debat lingüístic. Va afegir que "per entendre aquesta moral prèvia, és bàsic entendre-la per entendre el moment actual i entendre el que va fer Macià, davant la impossibilitat absoluta, durant segles de què els poders espanyols entenguin que la catalanitat no és una forma anòmala, defectuosa de ser espanyol, que és el que pensen". El periodista va continuar explicant que "en l'imaginari espanyol es creu que el fet de ser català i exercir la catalanitat és una forma rara, equívoca, anòmala de ser espanyol, i com que no ho han entès, per això ens han expulsat".

Tot analitzant l'evolució de Macià, va explicar que "durant 30 anys va ser un home feliç i còmode quan era oficial de l'exèrcit espanyol, va acabar esdevenint el gran lider de masses del catalanisme contemporani de la primera part del segle xx i un gran líder moral del somni del separatisme ara, es diria sobiranisme. L'evolució de Macià és produeix perquè essent diputat de la Solidaritat Catalana l'any 1907, en què els seus membres no eren independentistes, però eren catalanistes que volien regenerar i salvar Espanya del caciquisme, obrir-la a Europa, defensaven un missatge moral que lligaria amb els interessos d'un territori que s'havia de comunicar amb el món, per deixar de ser súbdits per passar a ser ciutadans, per una Catalunya que defensaria els seus interessos i per una Espanya moderna contra els que l'estaven xuclant, per obrir-se al món, per canviar la vella política".