L'alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa, ha explicat aquest divendres que és una zona on "no s'ha actuat mai" i d'entrada s'hi destinarà una inversió d'uns 450.000 euros. Els treballs tindran diferents punts d'actuació: la rehabilitació de la muralla; la recuperació dels elements superiors del mur; l'arranjament de la superfície i la restitució d'una part de mur que va esfondrar-se, on es vol aplicar una tècnica arquitectònica per preservar l'aspecte originari. Es tracta d'un sistema que ja s'ha fet servir per reconstruir el tram de muralla que va caure el 2021 al Baluard de Louvigny, que tindrà un mirador.
El paer en cap, Fèlix Larrosa, acompanyat del director del Consorci del Turó de la Seu Vella, Joan Baigol, han encapçalat aquest divendres la comitiva per visitar algunes de les actuacions que s’estan duent a terme per millorar i restaurar el conjunt monumental.
Una de les zones on es preveu actuar a partir del setembre és al Baluard del Rei, el més elevat dels quatre (Assumpció, Reina i Louvigny) que composen el recinte fortificat al Turó de la Seu Vella. Els treballs per rehabilitar-lo disposaran de finançament de la Diputació de Lleida i fons FEDER, i un termini d'execució de quatre mesos. Larrosa ha afirmat que "és una gran notícia" i que té "una sensació de vertigen" perquè es tracta d'un projecte en què va començar a treballar fa anys i es podrà començar amb una "inversió important, que se suma a les que ja tenim en marxa".
En aquest sentit, l'alcalde de Lleida ha anunciat que la Paeria opta a un fons Next Generation de 3 milions d'euros per a la tercera fase d'obres al Baluard de Louvigny, i la millora patrimonial i energètica del monument.
Larrosa ha demanat també el "compromís" de totes les administracions, tant de la Generalitat com del govern espanyol, per "impulsar i emprendre diferents actuacions que cal fer al conjunt monumental de la Seu Vella". "La ciutat de Lleida no pot assumir sola el que requereix el Turó", ha remarcat.
Pel que fa al Baluard de Louvigny, es tracta d'un tram d'uns vint metres de llargada i uns 4 metres d'alçària, que data de l'època de la Guerra dels Segadors. L'espai ja té reconstruit el mur que va caure l'abril de l'any 2021 després d'una primera fase d'obres per estabilitzar el talús i retirar la runa, i d'una segona fase per reconstruir el tram esllavissat. Per aquesta actuació es va restituir la topografia de la plataforma i es va aprofitar en la mesura del possible les pedres originals, per a no alterar l'equilibri formal del conjunt, i alhora s'ha utilitzat una nova tecnologia que ha permès que es restauri amb materials molt similars als originals. En aquestes dues fases s'ha fet una inversió propera als 600.000 €.
L'arquitecte del projecte, Jaume Terés, ha detallat que s'ha fet servir un sistema per "reinterpretar" la construcció original del mur. Concretament, el nucli interior fet de sorra i argiles que acompanya les dues capes de pedra s'ha substituït per formigó ciclopi, un àrid amb calç i aigua que dona com a resultat "una roca tova que preserva les seves característiques davant dels canvis climatològics".
A partir d'ara, els treballs se centraran a habilitar els elements que han de permetre obrir un mirador al públic en aquest espai.
Pla de muralles i candidatura UNESCO
Fèlix Larrosa ha explicat, també, que un dels projectes que cal impulsar i que proposarà en la pròxima reunió del Consorci del Turó de la Seu Vella que es convocarà al setembre és la redacció d'un Pla de Muralles, en el qual també s'inclouria el Castell de Gardeny. "És necessari que sapiguem en quin punt es troben, tal com preveu el projecte NextGen, per poder actuar a temps i avançar-nos a possibles contratemps", ha dit.
Pel que fa a la candidatura de la Seu Vella a Patrimoni Mundial de la Unesco, Larrosa ha destacat que "primer he de saber en quin punt es troba per saber com hem de continuar avançant" però, en tot cas, la Direcció General de Patrimoni del Ministeri de Cultura no presentaria la candidatura abans del 2025. I en aquest sentit "restablirem les sinergies amb la Generalitat i el govern de l'Estat per donar-li un nou impuls a la candidatura".
Augment de visitants al conjunt monumental
Del gener al juliol d'aquest 2023, el Turó de la Seu Vella ha rebut la visita de 34.794 persones, el que suposa un increment del 17% respecte al mateix període de l'any anterior, en què els visitants van ser 29.640.
Els mesos d'abril i de maig han estat els de major activitat, (Setmana Santa i maig fester) amb 7.447 i 7.090 visitants respectivament. Pel que fa al període estiuenc, als mesos de juny i juliol s'han rebut 8.588 visitants, xifra pràcticament igual a la del mateix període de 2022 (8.527).
La procedència dels visitants és majoritàriament de Catalunya (84,7%), dels quals poc més de la meitat són del territori lleidatà. Dels visitants estrangers, el 51,17% són de França.
