Començar des de zero a portar una explotació agroramadera comporta més dificultats que si totes les tasques ja venen rodades d’una generació anterior. Amb el compromís de dedicar-s’hi durant, almenys, cinc anys, els joves que s’incorporen a la pagesia, poden accedir a un ajut a fons perdut d’entre 50 i 80.000 euros per a engegar la seva explotació. És un suport econòmic molt valuós. Han de tenir, però, una capacitació mínima, una formació teòrica que es valora i en cas necessari es completa en una de les Escoles Agràries de Catalunya.
Teoria i pràctica garanteixen una formació professional sobre cada tipus d’explotació i tot el que comporta. I en el moment de definir la preparació del nou o la nova ramadera o agricultor, des del curs passat (2022-2023) també s’ofereix la possibilitat de designar-los un mentor. És un professional de l’ofici amb més de cinc anys portant una explotació, que transmetrà, amb la seva experiència, maneres de fer i aclariments a dubtes del jove o la jove mentorats. “El mentor és algú que seleccionen les escoles agràries entre els qui manifesten ser-ho voluntàriament. Són persones amb prou empatia i bon tracte, que sàpiga explicar les coses i que tingui una visió positiva del sector”, explica la coordinadora de formació per a joves agricultors, encarregada del programa de mentoria, Rosa Rodríguez. Decidir deixar-se acompanyar per un mentor durant un temps -de 80 a 120 hores- és un acte totalment voluntari però, si s’accepta, l’experiència es convalida en temps, en l’itinerari formatiu a l’escola agrària, perquè l’aprenentatge en la mentoria es valora molt.
El balanç del primer programa de mentoria va ser molt positiu.
“És una manera d'aprendre molt pràctica i innovadora d'adquirir coneixements", precisa el cap de servei del Servei de Formació Agrària, Joan Minguet
“El 30% dels joves interessats a posar en marxa una explotació no prové del món rural”, explica. Però, fins i tot alguns dels qui són fills d’agricultors o ramaders, i que han crescut entre animals i cultius, també trien l’aportació que els pugui fer un mentor o mentora, perquè els permet aprendre altres maneres de fer.
En el Pla Pilot de Mentoria, dut a terme el curs 2022-2023, van participar onze joves, el 63% van ser dones i el 37%, homes. El 63% van dedicar-hi 120 hores i el 27%, 80 hores. Enguany hi ha deu joves fent mentoria, nou homes i una dona. I dels deu mentors, també nou són homes i un, dona. Les mentories es fan a l’Escola Agrària de les Borges Blanques, la del Pallars, la de Manresa, la de Gandesa i a l'Escola Agrària de Viticultura i Enologia Mercè Rossell i Domènech.
El perfil dels joves mentorats enguany
Dels deu joves mentorats, set es dediquen a producció agrària, en conreus d’horta, fruita dolça, conreus extensius, oliveres i ametllers i plantes aromàtiques. Dos altres joves fan produccions mixtes agroramaderes, de boví de carn i extensius i d’oví-cabrum i extensius i una persona s’ocupa en apicultura. De tots ells, la meitat fa algun tipus de producció ecològica.
L’Àngel Marc Villazala té una petita explotació de vaques al nucli de Sobremunt, un petit poble a la comarca del Lluçanès. L’Àngel conrea el menjar del seu bestiar, cria els vedells, els engreixa i ven el producte directament al consumidor final. No venia de família pagesa, però l’any 2017 va començar com a jove ramader, perquè -diu- li agradava molt la natura i els animals. Enguany ha fet de mentor per primer cop, acompanyant el Josep Maria Pujol, un jove de trenta-tres anys que es va incorporar com a pagès el setembre de l’any passat, amb una explotació de vaques de carn i una petita granja de porcs d’engreix, més camps de cereal i farratge, a Sant Agustí de Lluçanès, a deu minuts en cotxe del poble de l’Àngel.
En aquest cas, el pare i l’avi del Josep Maria sí que eren pagesos, però com explica ell, “en una casa, sempre es fan d’una manera les coses i gràcies a aquesta mentoria, he pogut veure diferents punts de vista. Ha estat maco, i penso que hem après tots dos”, diu
Des de finals d’any, fins a la collita de juny, han compartit tasques diverses. Van marcar un calendari i el van adaptar al temps i la feina que tenien. “Hem fet una fusió de coneixements de la cultura d’ell, que va créixer entre vaques i porcs i coneix les plantes, i el que he estudiat jo i m’ha ensenyat la gent gran. Ha estat molt enriquidor poder discutir conceptes i trobar un punt mig”, resumeix l’Àngel. “Jo he après molt més que en cursos que havia fet”, conclou el Josep Maria.
