23.11.2020 |
Territoris.cat

VAN SER RECUPERADES EN LES INTERVENCIONS ARQUEOLÒGIQUES DUTES A TERME PER LA GENERALITAT ALS AFORES DEL POBLE

Enterren al cementiri de Foradada les restes de dos soldats republicans que no han pogut ser identificats

Imatge de l'enterrament de les restes de dos soldats republicans al cementiri de Foradada - Cedida pel Departament de Justícia
Imatge de l'enterrament de les restes de dos soldats republicans al cementiri de Foradada - Cedida pel Departament de Justícia
Enterren al cementiri de Foradada les restes de dos soldats republicans que no han pogut ser identificats

El Departament de Justícia, a través de la direcció general de Memòria Democràtica, ha retornat a Foradada les restes de dos soldats republicans que no han pogut ser identificats. Són dos individus recuperats en les intervencions arqueològiques que la Generalitat va portar a terme als afores del poble els anys 2017 i 2019.

Tal com indica la Llei de fosses, les persones que no siguin reclamades ni identificades han de ser enterrades al cementiri del municipi on es van trobar

A la vegada, s'ha instal·lat al cementiri de Foradada una placa amb informació sobre els dos soldats i les intervencions arqueològiques.

Els arqueòlegs van trobar les restes d'un dels individus durant l'obertura d'una fossa ubicada a la carena de la Serra Alta, al setembre del 2019. Unes pertanyen a un soldat d'entre 40 i 50 anys amb lesions compatibles amb l'impacte d'un projectil. Les restes de l'altre soldat van ser localitzades en superfície a la carena de la Serra del Munt, l'any 2017.

Els dos homes haurien mort en els combats que hi van haver a la zona entre el desembre del 1938 i el gener del 1939. L'exèrcit republicà va ubicar a Foradada una línia de defensa per retenir les tropes rebels, que avançaven cap a Artesa de Segre. Els combats van ser d'una extrema duresa, amb nombroses víctimes. Els sollevats van aconseguir trencar la línia defensiva el 4 de gener del 1939 i van continuar conquerint el territori.
 

Placa al cementiri

Aprofitant el retorn dels dos soldats, la direcció general de Memòria Democràtica ha instal·lat al cementiri de Foradada una placa amb informació sobre els dos soldats i les respectives intervencions arqueològiques. Són uns plafons que, des d'aquest estiu, s'estan ubicant als cementiris on hi ha enterrades persones recuperades de fosses de la Guerra Civil. La placa de Foradada és la tercera que s'instal·la. Les altres dues es troben als cementiris de Seròs i Bellcaire d'Urgell. La propera es col·locarà a l'Albagès.


Pla de fosses

El Pla de fosses és el programa del Govern que des del 2017 planifica i prioritza l'obertura de fosses i els treballs per identificar-ne les víctimes. Les excavacions del Pla han facilitat, fins ara, la recuperació de 316 persones. D'aquestes, vuit han estat identificades amb el Programa d'identificació genètica, que és el sistema que disposa d'una base de dades amb perfils genètics de familiars de víctimes i perfils genètics de restes localitzades en fosses. Les dades s'encreuen per veure si hi ha coincidència genètica.

Es calcula que a Catalunya hi ha unes 20.000 persones enterrades en fosses de la Guerra Civil. La direcció general de Memòria Democràtica té documentades 523 fosses

El Programa d'identificació genètica disposa actualment d'unes 2.000 mostres d'ADN de donants vius i d'uns 200 perfils genètics de restes de fosses. Cada extracció d'ADN d'un individu d'una fossa té un cost aproximat d'uns 1.000 euros. És un procés complex i car.

En canvi, la donació d'ADN per part de familiars és gratuïta i indolora, i és clau per poder identificar les víctimes. Els familiars que vulguin donar una mostra genètica s'han d'inscriure al Cens de persones desaparegudes. L'Hospital Universitari Vall d’Hebron és l'encarregat d'extreure la mostra del frotis bucal.

Enterren al cementiri de Foradada les restes de dos soldats republicans que no han pogut ser identificats
comentaris