A les vuit del vespre de dissabte s’obrien les portes del Teatre L’Amistat de Mollerussa. La situació era excepcional, donat que la programació musical i escènica a la capital del Pla és cada cop més minsa, de manera que quan hom pot gaudir de música en viu en algun espai de la ciutat cal celebrar-ho. Del sostre en penjava un tros de confeti d’un espectacle anterior, com a Èpoques glorioses de Pau Vallvé. Ja se sap que les casualitats no existeixen. L'ocasió s'ho valia prou que, fins i tot, s'havien arribat fins a la ciutat un argentí de la Patagònia, un gallec de Tuy i un nord-americà de Geòrgia i se situaven, precisament, dalt l'escenari al costat del de Vilanova. Amb un públic tímid i les llums de sala apagant-se, saltava Asori a l’escenari disposat a presentar en directe la seva opera prima, Estavellar-se i tornar a la carretera.
El pop alternatiu mai no ha gaudit de molt reconeixement a les terres de Ponent, però l’artista vilanoví ja ha demostrat amb les seves primeres cançons que està disposat a canviar aquesta dinàmica. Amb Crisi de fe va arrencar un menú degustació que encadenava els temes del disc amb versions d’allò més diverses que incloïen interpretacions molt sui generis d’artistes com Lana del Rey o New Order, sempre primant la diferència, l’excentricitat i l’eclecticisme sonor, virtuts que s’amaguen en cada una de les cançons d’Asori.
L’emotivitat que impregna les cançons d’Asori també es plasmà en el seu directe, on poc a poc l’espectador podia anar prestant més atenció a allò que sonava i a allò que es cantava, obviant la realitat que l’envolta. En aquest viatge galàcticomusical –a l’igual que passa a Apolo– la nau anava agafant intensitat cançó rere cançó donant el protagonisme necessari a cadascun dels instruments en el moment idoni.
La línia de baix caminant en cada tema, les atmosferes dels sintetitzadors, una caixa adequadament col·locada dins del beat i els riffs de guitarra que no amaguen la influència del britpop en la sonoritat d’Asori confeccionaven un mapa pel qual donava gust transitar durant el concert
El moment culminant arribà amb els singles La força i Pau Vallvé, amb el qual Asori s’enfundà una capa de performativitat extrema tocant un teclat d’ordinador i passejant-se per davant de l’escenari com qui passeja pels passadissos més profunds de la seva ànima. Després de la tradicional i absurda costum que tenen els músics de fer creure al públic que ja ha acabat el concert, la banda tornà a sortir per regalar al públic Veritat, tema que es convertirà en el proper llançament d’Asori gràcies a la beca que ha rebut l’artista per part de Cases de la Música.
Després d’estavellar-se, de fer una exploració interna i de decidir-se a engegar un projecte musical propi, Asori ha fet ja el següent pas: el de tornar a la carretera, i fer-ho sobre els escenaris. El repte recau ara en programadors de sales i festivals d’arreu del territori, que hauran d’apostar no només per Asori, sinó per tota una fornada de joves músics que, amb talent i ambició, estan disposats a redefinir el pop català de dalt a baix. Mentrestant, tots aquells que vam gaudir del concert d’Asori el passat dissabte estarem esperant la propera entrega d’aquest amor radiant.
