02.12.2021 |

'Cançons entre bancals', una espurna que encén de nou el panorama musical pla urgellenc

La presentació del llibre de Jordi Bonilla sobre la història i actualitat musical del Pla d'Urgell reuneix bandes després de molts anys i llança un clar missatge a administracions i ciutadania
Jordi Bonilla i els artistes convocats a la presentació de Cançons entre bancals ©JoanaRomeu
Els artistes que van tocar a l'acte de presentació de 'Cançons entre bancals', al costat de Jordi Bonilla - Foto: Joana Romeu
'Cançons entre bancals', una espurna que encén de nou el panorama musical pla urgellenc

Divendres al vespre al Teatre de l'Amistat de Mollerussa s'hi va observar un panorama del tot improbable: una sala plena que celebrava el retorn del 100% de l'aforament i, sobretot, el retorn de la música. I encara era més improbable si es té en compte que, qui va configurar aquesta feliç escena, va ser un jove de 19 anys.

Jordi Bonilla, estudiant de Periodisme a la Universitat Rovira i Virgili, presentava divendreb27d27c3-1915-4b9f-8d34-a462f5ed64d3 (2)s a les 19.30 hores el seu primer lllibre, 'Cançons entre bancals', en un esdeveniment molt especial que s'allargaria fins les 22.30 hores, però que és possible que tingui efectes a més llarg termini.

Acompanyat del melòman i director de Territoris Josep Anton Pérez, Jordi Bonilla presentava el primer llibre que s'ha publicat sobre la història i actualitat musical del Pla d'Urgell des de la contundència i també l'agraïment a les aportacions de músics i col·laboradors per destacar que es tracta d'un llibre que "hem fet entre tots". Un llibre que, com a Patti Smith, ningú no s'esperava però que tothom havia estat esperant. La necessitat de parlar d'una època daurada que va situar Mollerussa com a capital de festa més enllà dels confins del país era palpable, però ningú no s'havia atrevit a fer-ho, com tampoc no ho acostumem a fer dels eixelebrats però magistrals amors del passat.

Amb 'Cançons entre bancals', Jordi Bonilla ha trencat un silenci que ha durat dècades i que estava arribant a un punt crític, gairebé eixordador. El llibre, publicat a la col·lecció La Boira que edita el Centre de Recerques del Pla d'Urgell Mascançà i amb el suport de l'Ajuntament de Mollerussa, aborda la realitat musical de la comarca des de l'any 1900 per oferir una clara radiografia del seu particular esperit, que no pot copsar-se sense parlar de les orquestres, les bandes, els melòmans, les sales, discoteques i festivals.

Davant la presència de l'alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, i un públic molt divers i de totes les edats que va omplir fins a les llotges de la segona planta, el punt final (o seguit) a l'acte el posaven ni més ni menys que un seguit de bandes mítiques del Pla d'Urgell que Bonilla havia aconseguit reunir per l'ocasió després que fes fins gairebé una vintena d'anys que alguns no pujaven a un escenari. Així, la nit del 22 d'octubre del 2021, Sonotone, Malson, Jack Reymond, Hewel i Los Duendes Garrapateros feien una aparició estel·lar, impecable i fugaç per després perdre's de nou -en principi, per sempre més- en l'ombra dels bastidors.

29a67d4f-581f-4396-b888-1d51a21e6e67 (1) (1)Jordi Bonilla prensentant el seu llibre 'Cançons entre bancals' acompanyat de Josep Anton Pérez - Foto: Joana Romeu

Josep Anton Pérez, un privilegiat exdiscjòquei que va viure la platònica escena de primera mà, testimoniava tot allò que -per irreal que sembli- Bonilla relata en el seu llibre, i associava amb avidesa l'origen de l'aflorament massiu de bandes i artistes amb l'aparició dels casals als anys 50, quan les orquestres i bandes de versions es reunien per esvalotar els primers clubs i sales de ball.

Per crear són necessaris els espais per fer-ho, i Mollerussa en té de sobres. I és que d'aquesta sucosa lectura, que s'endinsa en un univers musical propi que defineix aquesta plana comarca de l'oest, se n'extreuen moltes conclusions valuoses. Potser una de les més interessants (i alhora alarmants, si és que ens reconeixem com persones que reaccionen davant les catàstrofes, com pot ser la mort de la música i l'amenaça de ciutats i pobles silenciosos) és, tal com assenyala la reflexió a què s'aventura l'autor al capítol final 'Reptes de futur' al voltant de les possibles causes de la decadència d'aquesta era daurada, la falta d'aposta pel talent local. 

70097e60-5ed5-4ae8-8ef6-bbccb0e799c0 (1) (1)Malson, reunits 17 anys després de dissoldre's com a grup - Foto: Joana Romeu

Una prova evident són el grup de Torregrossa Loopside, que van telonejar Los Planetas i van fer gira per festivals nacionals mentre que aquí a molt poca gent els sona el nom. Falta, aleshores, per part de qui? La resposta és evident: de tothom. Però aquesta és, en part, una bona notícia. Perquè 'tothom' és tota aquella gent que, al seu moment, van ser responsables també de l'èxit i eufòria que recorria els carrers de la capital pla urgellenca, ja sigui perquè van crear, perquè van donar suport als creadors o perquè van creure en ells, van programar-los i van llançar-se a pubs i carrers a descobrir-los i celebrar-los. I s'hi inclouen, també, els joves que només han sentit a parlar d'aquesta era, però que l'anhelen tant o més que els qui ja l'han viscut. Per tant, recuperar l'escena, més al contrari que resultar-nos feixuc, pot ser un exercici col·lectiu divertidíssim, més improvisat o menys, però que, si es fa decididament, ens donaria la vida a tots. I què millor que fer-ho ara, quan hem breguejat amb una pandèmia mundial i ens hem erigit tots com salvadors de la cultura, i hem conegut el valor de tots i cadascun dels balls despistats que vam fer en nits passades, que a l'entrada dels nous bojos anys vint?

ce5f623f-809a-4fb3-834f-2dc345fc2371El solista dels arcs Jack Reymond i la seva banda - Foto: Joana Romeu

Fotografies amb una imatge pròpia, looks britànics que han perdurat des dels 90 i cartells mítics com el del concert de New Order celebrat l'any 1987, configuraven divendres una composició única que retornava els més grans a un paisatge daurat de la música que recorden amb molta vividesa, i encenien l'espurna als ulls dels més joves que somien -perquè no les han conegut encara- amb ciutats brillants i vives a tota hora. Una cosa és clara: aquest esdeveniment únic és un capítol més de la característica història del Pla d'Urgell, una comarca que ha estat -i que segueix sent, encara que de forma latent- única per la seva relació amb la música, de manera que, passi el que passi, això no quedarà així. Tenim una trajectòria excepcional, i un prometedor planter de joves creadors encapçalada per artistes internacionals com el compositor i productor Marc Marzenit, que configuren un so propi. Dependrà ara de tots nosaltres, administració i ciutadania, de com segueixi aquesta història. Els músics, per la seva banda, ja porten almenys cent anys fent realitat l'impossible.

'Cançons entre bancals', una espurna que encén de nou el panorama musical pla urgellenc
comentaris