25.06.2019 |

El grup Sant Isidori va fer possible el progrés de Mollerussa

Les tanques de protecció s'han convertit en trasters particulars
Les tanques de protecció s'han convertit en trasters particulars
El grup Sant Isidori va fer possible el progrés de Mollerussa

Encara que les previsions de l'Ajuntament de Mollerussa no s'han complert, per donar un respir als propietaris dels habitatges del grup Sant Isidori, entre els mesos de juliol i agost, no es podrà evitar l'enderroc del primer dels quatre blocs. El consistori comunicava al mes d'abril d'aquest any la ruïna tècnica i econòmica del segon bloc, després d'haver precintat el primer, i recol·locats els propietaris que l'utilitzaven.

En definitiva, si tot segueix el seu curs, abans de finalitzar l'any, la major part dels habitatges estaran enderrocats, ja que el Govern de la Generalitat ha destinat una partida de 400.000 euros per aquesta actuació.

És per aquest motiu que hem volgut recuperar una modesta i personal reflexió de l'autor, que tot i ser la seva percepció, també pot ser la d'un gran nombre de mollerussencs que van projectar el seu pervenir des d'aquest racó de la ciutat.

Gràcies a les fotografies de Ramon Vilà, Consol Fernández, Manolo Rojas, Maria Isabel Maqueda, Maria Josep Cebrian, Pere Molló, Mari Minguell.

Les Cases Barates, de les bicicletes 'tunejades' al primer 600

Les cases baratesGrup Sant Isidori- el podríem comparar amb una d'aquelles colònies tèxtils que van proliferar amb la revolució industrial. De tots és conegut que Mollerussa va començar la seva expansió econòmica i social amb l'arribada del ferrocarril i del Canal, elements que van ser definitius en el creixement de poble a ciutat.

La indústria va establir-se a Mollerussa amb La Forestal d'Urgell, Les Sedes, El Castillo i posteriorment els escorxadors i els pinsos, una revolució industrial que va ser motiu d'atracció per a centenars de persones d'altres territoris espanyols. Evidentment, l'efecte crida va obligar a prendre mesures en l'àmbit de l'habitatge per part dels polítics de l'època.

Imatge de la vida a les cases barates, Consol Fernandez AjatesD'una manera un tant anàrquica –i ho dic en el bon sentit de la paraula– es van desplegar nous barris: Sant Isidori –Cases barates–, Jaume d'Urgell –18 de juliol– o el grup Xavier Montseny, promocions que es van convertir en les colònies industrials de Mollerussa. En part, aquestes eren una bona resposta per impedir el barraquisme que havia proliferat en altres ciutats.

Una època d'esplendor en la qual Mollerussa va ser centre de l'activitat econòmica i social de la Plana d'Urgell, amb els mercats i fires com a referent del dinamisme de la ciutat.
Cal dir i destacar que, de moltes d'aquestes indústries, en van sorgir altres activitats professionals i de serveis, petites empreses que subministraven productes i serveis a la gran indústria i que també van representar un important nucli d'ocupació.

La vida al Grup Sant Isidori - Maria Isabel MaquedaAquesta prosperitat de molts d'aquells nouvinguts els va permetre abandonar les "colònies" i traslladar-se als nous barris d'expansió de Mollerussa.

Feta aquesta introducció he d'aclarir que, encara que vaig néixer al Grup Sant Isidori, la meva infantesa la vaig passar als Arcs. La meva memòria de les cases barates recobra vida uns quants anys més tard; diria que en tenia set quan els meus pares s'instal·len en una granja al camí de Vila-sana, tot just davant dels blocs, amb un carreró que anava de casa a l'altre costat de la via.

Arxiu de Ramon VilàEntre aquells quatre blocs i els conreus del voltant, hi tenia el camp d'entrenament i l'escenari de convivència amb els meus coetanis. La veritat és que no recordo de quina manera va començar aquesta etapa de la vida, ni com em vaig apropar a la colla d'amistats. He intentat fer una recerca però la memòria m'ha dit que no hi ha res a fer: tot parteix d'un punt que ja em situa amb ells i totes les vivències que vàrem compartir.

És curiós, i això sí que ho recordo, que tots els amics eren dels dos blocs a l'esquerra en direcció a Golmés. Allà hi vivien els Pelegrina, els Ortega, les Montilla, els Quirós, els García, els Jiménez. També recordo els Amaró, els Mené, i el Miguelito de la Sampe o els Aguilar, entre altres coetanis.

Fotos familiars antiguesAquell barri va ser l'escola de la nostra adolescència –és cert, una mica trapella–, mentre gaudíem amb intensitat de la senzillesa del nostre entorn. Els llargs estius a la fresca fent sarau fins a altes hores de la matinada, les aventures per aconseguir colar-nos al ball del diumenge a L'Amistat sense pagar i amb estratègies molt ben planejades. D'aquelles sessions de ball en van sorgir les primeres parelles, i va incrementar-se el cercle d'amistats provinents d'altres barris com a conseqüència de les noves relacions.

A poc a poc el cercle es va fer més gran, de la mateixa manera que nosaltres també creixíem, deixant de banda les bicicletes tunejades i amb l'arribada del primer 600, un fet que demostrava que havia arribat la nostra majoria d'edat, i el vehicle ens obria nous horitzons.

I és que si m'ho haguessin dit llavors no ho hauria cregut, que aquesta part de la història de Mollerussa s'esmunyiria així entre les runes, engolida pel pes de la gravetat i del temps que ara ja només poden desafiar-se amb la memòria dels qui un dia van ser testimoni de la vida i l'enardiment del barri.

Comentarios